Aquesta tesi planteja tres objectius fonamentals: en primer lloc, identificar les característiques de l’entorn físic als centres de música del Paraguai; en segon lloc, analitzar les percepcions del professorat i dels equips directius sobre la seva gestió; i, en tercer lloc, analitzar les propostes de millora formulades per ambdós actors. Tot això s’aborda des d’un enfocament metodològic mixt de tipus exploratori.
Els resultats indiquen que, malgrat els esforços per adaptar els espais a les demandes modernes de l’ensenyament musical, encara persisteixen desafiaments importants, especialment pel que fa a l’acústica, la distribució espacial i l’adequació de les infraestructures per a persones amb necessitats específiques. A més, es destaca la baixa presència de biblioteques, auditoris i entorns digitals que donin suport a la gestió acadèmica i administrativa.
Finalment, es proposen tres eixos fonamentals de millora, considerats bàsics i indispensables per al funcionament adequat dels centres de música: la implementació de bancs de préstec d’instruments variats, l’adequació i insonorització de les aules per a una ensenyança musical, i la dotació de biblioteques amb materials pedagògics variats i accessibles.