La millora institucional a la universitat. Els estadis de desenvolupament organitzacional com a instrument de canvi

Director de tesi: Joaquín Gairín Sallán
Data de defensa: 26/04/2010
Autor: Guadalupe Palmeros y Avila

Amb aquest estudi, es pretén fer una proposta de millora per a la Universitat Juárez Autònoma de Tabasco a partir del model d’estadis de desenvolupament organitzacional. El treball en si es va estructurar en quatre apartats corresponents al disseny i desenvolupament de lestudi, el marc teòric, el marc aplicatiu i resultats, proposta de millora i conclusions.

En el primer apartat, fer el plantejament i els seus elements al principi de la investigació van ser molt importants perquè van proporcionar les directrius i els components fonamentals de la investigació, a més de convertir-se en peces claus per entendre els resultats.

De la mateixa manera, a l’apartat B el marc teòric va tenir la intenció de sustentar teòricament l’estudi, per això la necessitat d’exposar i analitzar les teories, conceptualitzacions, investigacions així com els antecedents en general i que es considerin vàlids per poder enquadrar el nostre objecte de recerca. Per aconseguir-ho, es va intentar detectar, consultar i obtenir tota aquella bibliografia o qualsevol altre material útil que ens permetés assolir els propòsits de l’estudi.

Així, en la fonamentació teòrica es van tractar els aspectes sobre el canvi i desenvolupament organitzacional a nivell general i de manera específica a les institucions educatives i finalment s’exposa el model d’estadis de desenvolupament organitzacional, la seva conceptualització, elaboració i explicació de cadascun dels seus components.

Aquest model és proposat per Gairín, i implica la idea bàsica que les organitzacions presenten una sèrie de característiques en funció de l’estadi de desenvolupament on se situïn. Els estadis a què fa referència són: L’organització com a marc/estructura del programa d’intervenció, l’organització com a context/text d’intervenció, l’organització que aprèn i, finalment, l’organització generadora de coneixements.

Atès que no existia un model de diagnòstic que recollís les característiques essencials del model d’estadis de desenvolupament que permetés detectar o ubicar la institució educativa en un determinat estadi, hi va haver la necessitat d’elaborar-ne un amb la intenció que les dades que es recollissin fossin de manera que ens proporcionessin respostes significatives així com també que es contemplessin els aspectes més importants del funcionament de la institució.

Pel que fa al marc aplicatiu al principi es va abordar l’escenari on es va desenvolupar la investigació contextualitzant la universitat en els seus aspectes generals per després anar-nos ubicant a la Universitat Juárez Autònoma de Tabasco. Seguit de l’anterior es va desenvolupar l’estudi de camp i d’acord amb els objectius de la recerca es va decidir emprar el mètode d’estudi de casos amb un enfocament mixt, utilitzant instruments de recollida d’informació de caràcter quantitatiu i qualitatiu per fer posteriorment la triangulació de dades. L’elaboració dels instruments es va fer segons les categories d’anàlisi i se’n va procedir a la validació respectiva. Cada instrument es va aplicar segons les característiques de la mostra.

Finalment, l’apartat D consta de tres capítols. Als resultats apareixen les evidències quantitatives: Anàlisi i discussió dels resultats del qüestionari. Aquí es descriuen, interpreten, analitzen i discuteixen les dades obtingudes a través dels qüestionaris aplicats als professors de les Divisions Acadèmiques i per això es van emprar les anàlisis descriptives i comparatives de les dades. Les evidències qualitatives: Anàlisi i discussió de les entrevistes. Aquest es va dur a terme per categories danàlisi i les respostes emeses es van organitzar en subcategories danàlisi, codificant-se per a la seva millor interpretació. L’Anàlisi i la discussió dels documents. Aquest es va realitzar utilitzant els plans de desenvolupament divisionals presentats pels directors de les mateixes. La manera de dur a terme aquesta anàlisi va anar emprant les categories d’anàlisi amb les subcategories respectives. Una vegada que de manera separada es van tenir les anàlisis de les evidències tant quantitatives com qualitatives es va procedir a la integració de les dades, aconseguint així la triangulació i per tant l’anàlisi des de diferents perspectives per a comparar-les i contrastar-les.

Segons aquests resultats i de manera general podem ubicar la Universitat Juárez Autònoma de Tabasco en un determinat estadi, però dependrà de la categoria i les subcategories d’anàlisi. De la mateixa manera, cada Divisió Acadèmica s’ubica en un determinat estadi, podent trobar aquelles que per les seves característiques es troben a l’estadi un i altres que es troben en estadis superiors.

Per això la proposta que es presenta contempla diversos apartats, però també hi haurà una proposta específica per a cada divisió acadèmica d’acord amb les vostres necessitats. Atès que un dels objectius de la tesi era validar la proposta de millora es va dur a terme la realització dun grup de discussió, per la qual cosa també es presenten els resultats obtinguts. Validar la proposta va significar establir-ne la factibilitat i viabilitat la qual es va dur a terme de dues maneres, la primera va consistir a obtenir mitjançant l’entrevista grupal els comentaris que ells consideraven reflecteixen el sentir de les seves Divisions Acadèmiques, mentre que la segona se’ls va proporcionar una graella d’anàlisi perquè ells valoressin mitjançant les opcions si, no o potser si aquesta proposta es podria dur a terme a la universitat.

Comparteix a les xarxes: