L’estudi de lideratge del directiu escolar és considerat un tema clau per a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat; així ho demostren estudis coordinats per l’Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica: 2006, 2007 i 2008. Els reports presentats per 21 països afiliats aporten l’estat de la qüestió en els seus sistemes educatius particulars, posen en relleu el paper del lideratge directiu escolar en la millora de la qualitat i destaquen algunes de les problemàtiques a superar de cara a un context de vertiginós canvi; on, paradoxalment, les organitzacions educatives són les més lentes a canviar. La problemàtica detectada es relaciona amb factors de diferent índole; per exemple, la redefinició de rols, tasques i habilitats directives, l’obligatorietat de la formació, la rendició de comptes, la distribució del lideratge i fer de la direcció una carrera atractiva. Un altre tipus d’evidències s’infereix dels avenços teòrics, la literatura explica una diversitat d’aproximacions conceptuals i metodològiques. En la nostra perspectiva, el Model del Lideratge Transformador dona lloc a una important discussió sobre la polisèmia del concepte i del seu caràcter social, en franca oposició a la perspectiva centrada en les capacitats individuals on els líders són exitosos, amb independència de la dinàmica d’organització.
Aquesta recerca s’identifica amb el Model Transformacional, que emergeix tant d’un interès professional com de les exigències derivades de la Reforma Integral de l’Educació Mitjana Superior a Mèxic. La Reforma estableix entre una de les línies estratègiques la professionalització de la gestió; entenent que per això cal aplicar un examen d’oposició i la capacitació obligatòria. Cal precisar que no s’ha tingut un diagnòstic per identificar les necessitats per atendre amb accions formatives. Per això, és altament probable que la formació respongui des d’una lògica de tipus tècnic, de baix impacte en la solució dels problemes quotidians que enfronten els directius i que potencialment sigui una més de les tasques que hagin de fer. En el cas dels directius de l’Institut Politècnic Nacional (IPN), la formació dels directius s’ha definit com a component de la reforma institucional, s’espera que siguin agents del canvi.
El context nacional imposa a l’IPN, la professionalització dels directius, però, per això s’haurà de partir del coneixement del qual fan i pensen del canvi, reflexionar en el curs de l’acció per aprendre a exercir un lideratge al nivell del centre educatiu -no només dels individus- i aprendre amb base en enfocaments sistèmics i col·laboratius.
Considerant els arguments exposats, l’objectiu d’aquest estudi és: Analitzar les actuacions directives a partir de pràctiques reflexives, dirigides a la identificació de les actuacions quotidianes ia la redefinició dels compromisos i les responsabilitats en contextos de canvi, en una perspectiva de les organitzacions que aprenen.
L’estudi s’integra amb vuit capítols; al capítol I s’ofereix una visió general del procés seguit en la confecció de la investigació. Al Capítol II s’analitza la bastida conceptual en què se sosté formalment la investigació; s’adopta la idea de les organitzacions obertes a l’aprenentatge, com a horitzó d’actuació a què haurien d’aspirar els líders directius. S’analitzen les categories de lideratge, lideratge transformador, els directius com a agents del canvi, els centres educatius com a organitzacions obertes a l’aprenentatge, la visió, la planificació, el treball en equip i la gestió.
El Capítol III s’integra en dues parts, la primera contextualitza l’objecte d’estudi a la realitat socioeducativa predominant al batxillerat mexicà, on la dispersió curricular, la demanda de més cobertura, la baixa eficiència terminal i la incipient implicació dels directius, són les principals característiques. A la segona part s’ubica el tema d’estudi a l’IPN; s’hi analitzen els canvis acadèmics i estructurals i es comenten les implicacions per a les actuacions directives. El Capítol IV constitueix el nucli metodològic de la investigació i, per tant, exposa els objectius de l’estudi de camp, argumenta l’aproximació de mètodes mixtos com la més adequada pel seu potencial per obtenir un quadre quantitatiu i qualitatiu de dades. També explica el tipus de disseny d’investigació en la variant d’estudi de cas, perfila la població d’estudi i discuteix l’elecció d’estratègies qualitatives i quantitatives. Les qualitatives són els grups de discussió, el diari de l’investigador i l’entrevista en profunditat. Les dades recollides es tracten amb lanàlisi de contingut. L’estratègia quantitativa consisteix en un qüestionari estructurat per obtenir una avaluació 180° en línia. Amb ella es van autoavaluar, van avaluar superiors i parells els directius participants. Les dades quantitatives es processen amb el programari SPSS 15 i Amos V. Totes les estratègies indaguen en sis dimensions definides per a la identificació de les actuacions directives, en congruència amb les particularitats de l’IPN i de les aportacions de la literatura.
Al Capítol V es presenten les troballes, entre elles, les obtingudes en 104 qüestionaris, on s’adverteix que els directius que ocupen més nivell en l’estructura organitzativa manifesten menor autocrítica en el moment d’autoavaluar-se, baixa col·laboració i coneixement de la visió. Les estratègies qualitatives permeten corroborar les actuacions anteriors a l’equip directiu i identificar que prima una comunicació poc assertiva, l’entropia en els diferents nivells de l’estructura organitzativa, sent més evident en el nivell de les subdireccions, la concentració de les decisions en uns quants i, per tant, manca d’autonomia per a la presa de decisions. Particular importància mereixen les prioritats del director del centre educatiu -obtingudes amb l’entrevista en profunditat, per exemple, l’èmfasi en la cura de la infraestructura, una prioritat no necessàriament compartida amb l’equip directiu. Tot i aquestes troballes, cal reconèixer que a mesura que transcorre el treball de camp, particularment els grups de discussió, els integrants de l’equip directiu comencen a reflexionar les seves actuacions i en conseqüència decideixen establir mecanismes de col·laboració.
Al Capítol VI, s’analitza la pertinència de l’aplicació de la metodologia mixta per aconseguir els objectius de la recerca en general i de l’estudi de camp, en particular. Arribant a confirmar el valor de reflexionar sobre les concepcions de lideratge i com a punt de partida per a la redefinició dels rols directius, en una perspectiva de cultura organitzacional per respondre a la nova visió de l’IPN. En definitiva, els mètodes mixtos permeten un coneixement més complet de la realitat existent a les actuacions dels directius escolars, en alguns casos les dades es corroboren i en altres es complementen. L’aproximació mixta és potent per al coneixement dels particulars contextos dels centres educatius, per la qual cosa caldrà mantenir les sis dimensions d’anàlisi i adaptar-se a la visió de cada organització en investigacions futures. Una conclusió per destacar és el fet que la reflexió en el curs de l’acció i en el col·lectiu provoca conscienciació dels desafiaments que comporta assumir-se com a directius agents del canvi i promoure col·laboració, pensament sistèmic i comunicació a l’interior de l’equip directiu. Als Capítols VII i VIII es consignen les referències bibliogràfiques i els annexos electrònics impresos i fotogràfics, respectivament.