Aquesta investigació té com a principal objectiu identificar els factors que condicionen les pràctiques d’autoavaluació organitzacional en centres educatius que es troben transitant per processos de canvi. Així mateix, busca analitzar la utilitat que els centres li assignen a l’instrument “PRODESO”, que fa referència a una escala elaborada en el marc d’aquesta investigació per dur a terme els processos d’autoavaluació.
La recerca d’emmara a la metodologia d’estudi de casos múltiples, integrant un total de set centres educatius, amb perfils diferencials (ubicació geogràfica, nivell de formació que imparteixen, número de matrícula amb què treballen, nivell públic o privat al que representen) .
L’evidència empirica fruit de la investigació ens permet identificar certa relació entre aspectes associats amb l’autoavaluació i el canvi, que hem anomenat “aspectes frontissa”. Ells fan referència a: (i) el sentit que els implicats en aquests processos assignen als processos d’autoavaluació i de canvi, (ii) les condicions que el centre habilita per generar processos de construcció col·lectiva i (iii) el maneig que es fa informació obtinguda a partir de l’autoavaluació.
Aquests resultats posen en evidència la necessitat de desenvolupar i enfortir a les organitzacions educatives capacitats per autogestionar processos de canvi. En aquest sentit, identifiquem tres components que els associem amb: els estadis de desenvolupament com a “plataforma del canvi”, amb certes capacitats organitzacionals com a “motor del canvi” i els models de gestió presents, com a “timó del canvi”. D’altra banda, s’identifiquen certes inconsistències a les pràctiques institucionals que fan que els processos de canvi representin una “posada en escena” més que una successió de pràctiques professionals per assolir la millora educativa.