El desenvolupament de les competències professionals en la pràctica de la pedagogia en educació física: estudi de cas a la Universidad de los Lagos

En els últims anys s’ha reflexionat bastant sobre la renovació dels enfocaments en la formació inicial docent, la qual cosa es deu a l’ampli consens respecte de les transformacions ocorregudes en el mitjà socio professional, com la informació disponible i la velocitat de la seva renovació, la quarta revolució industrial i intel·ligència artificial, les migracions a causa de conflictes polítics, la inclusió i igualtat de gènere, la desigualtat i pobresa, la contaminació ambiental, entre altres temes. Es perfila una FID que sigui capaç de desenvolupar competències en el professorat per al segle XXI, ja que pertany a la institucionalitat educativa que ofereix les eines a la ciutadania perquè puguin desenvolupar-se amb igualtat d’oportunitats en la societat. La formació inicial docent per competències representa un enfocament formatiu que les universitats xilenes han establert per estructurar el marc curricular de les seves titulacions. La formació basada en competències, i els resultats d’aprenentatge determinats, pretenen orientar la formació universitària amb un enfocament professionalitzant en el qual les titulacions han de vincular el coneixement a les didàctiques i aquestes necessàriament als fenòmens dels contextos professionals. En aquest enfocament formatiu els docents es comprometen socialment amb l’educació el qual és induït mitjançant la reflexió de la pràctica amb una mirada amplia des de l’anàlisi de les causes dels problemes més habituals fins a la manifestació mateixa de la competència pròpiament dita, aquesta formació vinculada als problemes reals dels centres educacionals han propiciat experiències per al seu desenvolupament. Les competències professionals docents es desenvolupen en els centres educacionals amb caràcter dinàmic, en l’acció, activant-les, manifestant-les, en aquest sentit no hi ha cap altre escenari professional que reuneixi les característiques del Pràcticum degut a que l’ensenyament és ensenyament, en els casos en què hi hagi alumnes, això determina la composició i el desenvolupament del perfil professional i la identificació amb la professió. Per això, considerem pertinent realitzar aquesta investigació, seguint la tendència internacional que analitza el desenvolupament de les competències professionals docents des d’una percepció autocontrolada en el període de Pràcticum, línia d’estudis tradicional en educació orientada a l’anàlisi de la tasca docent i les relacions professionals que poden potenciar la formació que atorga el context dels centres.