Comunitats professionals d’aprenentatge. Un desafiament per al lideratge a les escoles de Xile

Les Comunitats Professionals d’Aprenentatge (CPA) com a estratègia d’innovació educativa ha estat investigada en diferents sistemes escolars com en el nord d’Amèrica i Europa reportant aportacions significatives a l’enfortiment de l’aprenentatge dels i les estudiants com al desenvolupament docent, tot això sota una comprensió d’aprenentatge informal, col·laboratiu i situat a les necessitats de cada centre educatiu. D’aquesta manera, tant docents com estudiants aprenen a l’escola, transformant la pràctica d’aula en un espai de recerca permanent. A Xile aquesta comprensió de l’aprenentatge docent ha estat instal·lada per diversos instruments orientatius del sistema escolar, a més de la normativa vigent que emfatitza la formació de CPA com una tasca prioritària de directors(as) i administradors projectant, d’aquesta manera, el desenvolupament professional docent situat, amb focus en la reflexió i col·laboració com a pilars d’aquest procés. En aquest context la recerca doctoral Comunitats Professionals d’Aprenentatge. Un desafiament per al lideratge a les escoles de Xile, es planteja com a objectiu general analitzar la relació entre les pràctiques de lideratge del director(a) i la formació de Comunitats Professionals d’Aprenentatge en centres educatius xilens, identificant les accions que directius desenvolupen en els contextos educatius amb la finalitat de potenciar la col·laboració entre el professorat. La metodologia desenvolupada correspon a un estudi col·lectiu de casos, de caràcter instrumental, mitjançant mètodes mixtos. Van participar cinc casos corresponents a centres educatius de Xile, tant de la Regió Metropolitana com de Valparaíso. Els criteris d’inclusió van considerar la conveniència i accés al camp d’estudi; directors(as) que desenvolupin funcions per més d’un any en l’establiment, i; que implementin espais de col·laboració docent. L’instrument utilitzat per al component quantitatiu va comprendre el qüestionari PLCA-R (Olivier et al., 2010) aplicat a l’equip docent i directiu de cada centre (cent seixanta-un informants). D’altra banda, des d’un enfocament qualitatiu es van desenvolupar entrevistes semi estructurada als directors i directores de cada centre educatiu (cinc en total), juntament amb grups de discussió a professors(as) i directius(as) (dos per cada col·legi, sumant un total de deu). Els resultats assenyalen que els desafiaments que els i les líders escolars enfronten a partir de l’enfortiment de la col·laboració sota el model de CPA són variats. En primera instància es visualitza el desenvolupament d’un enfocament distribuït del lideratge, això en la lògica de canviar l’estructura vertical del poder cap a pràctiques més participatives i democràtiques. D’altra banda, la generació de condicions, com ara recursos materials i espais especialitzats és una tasca important. Finalment, el desenvolupament d’instàncies sistemàtiques i profundes per a l’aprenentatge docent es presenta com una pràctica necessària d’enfortir en els casos estudiats. A manera de conclusió, s’estableix que la incidència de directors i directores és important en el desenvolupament de Comunitats Professionals d’Aprenentatge, en relació a quatre dimensions: a) Condicions organitzacionals; b) Climes d’aprenentatge a l’escola; c) Desenvolupament de capacitats; i finalment; d) gestió amb administradors. Finalment, una última aportació a partir dels coneixements generats en la recerca és el disseny d’una proposta d’aprenentatge directiu que permeti desenvolupar les pràctiques fonamentals per a la gestió de CPA, identificant quatre eixos i trenta-vuit pràctiques directives.