Anàlisi del tractament de la inclusió a les Facultats de Ciències de l’Educació de les Universitats Catalanes

Aquesta tesi analitza com es tracta la inclusió a les Facultats de Ciències de l’Educació de les universitats catalanes, amb l’objectiu de comprendre com es conceptualitza, implementa i promou des de les estructures, polítiques i pràctiques institucionals. La recerca parteix de la idea de la universitat com una organització complexa, on conflueixen dinàmiques i agents diversos que condicionen l’equitat, l’accés, la participació i l’èxit de tota la comunitat universitària. El marc teòric revisa els fonaments de la inclusió i la seva evolució, els models educatius vinculats a la diversitat i els seus principis i dimensions. També s’hi presenten eines d’avaluació com el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, l’Índex per a la Inclusió i la Guia per a l’Anàlisi i Valoració de Pràctiques Inclusives, juntament amb el model ORACLE, que permet interpretar el funcionament institucional en matèria d’equitat i qualitat. Igualment, s’analitzen les polítiques i el marc normatiu català, i es descriuen els col·lectius universitaris en situació de vulnerabilitat. S’ha utilitzat un disseny mixt, amb un paradigma interpretatiu-fenomenològic. La fase quantitativa inclou dades de 859 estudiants i 266 docents, i la qualitativa incorpora 79 entrevistes a càrrecs institucionals, departaments, serveis i professorat. L’anàlisi es vertebra en sis eixos: concepció de la inclusió, vulnerabilitat, polítiques, serveis, metodologies docents i necessitats institucionals. Els resultats revelen un ampli reconeixement del concepte d’inclusió, tot i que amb diferències segons titulació, gènere, experiència i necessitats específiques. Es constata un consens general sobre els principis inclusius, però també una aplicació desigual a les universitats. Pel que fa als col·lectius vulnerables, s’identifiquen factors socioeconòmics, necessitats educatives, salut mental i barreres estructurals. Tot i l’existència de protocols i recursos, sovint són poc coneguts i implementats de manera irregular. Les metodologies inclusives són presents però encara desiguals, condicionades per la formació i les creences del PDI. La tesi conclou identificant necessitats clau: lideratge inclusiu, consolidació d’una cultura institucional transversal, millora de la coordinació i comunicació, i formació docent en competències inclusives. Finalment, proposa un model integral de millora per transformar les facultats d’educació en entorns més equitatius i accessibles.