El treball de recerca realitzat parteix de l’anàlisi de l’escenari universitari del segle XXI, amb una menció especial als aspectes jurídic-administratius, organitzatius i culturals. Igualment, aprofundeix en les formes organitzatives de gestió de la universitat, tant des de perspectives normatives, teòriques, comparatives com legislatives. Finalment, aborda aspectes específics dels òrgans unipersonals de gestió territorial, que són les direccions de departament i les de les facultats i escoles universitàries. Per això, la figura de l’acadèmic en la seva funció gestora adquireix un protagonisme destacat: funcions, sistema de reconeixement, avaluació interna i externa, promoció, etc. Aquesta línia argumentativa ens planteja el sentit de la carrera professional del professorat universitari i els sistemes de promoció dins de l’organització universitària.
La dimensió empírica del treball de tesi presentat és d’un caràcter eminentment qualitatiu i pretén donar a conèixer les dificultats que actualment es produeixen en el desenvolupament de la funció directiva per part dels òrgans unipersonals de gestió acadèmica en el nivell intermedi. De manera més operativa, es va estructurar una doble articulació instrumental: d’una banda, una sèrie d’entrevistes semiestructurades (26 en total) i, de l’altra, un grup de discussió (focus group). Les entrevistes van permetre la triangulació d’informants: càrrecs de gestió, experts en l’objecte d’estudi i PAS vinculat directament als acadèmics en exercici de funcions gerencials. Un cop consignat el verbatim de les entrevistes, es va procedir amb el programa Aquad (versió 6.0) al seu anàlisi i explotació detallada. La metodologia de treball emprada per a l’anàlisi intensiva de les dades obtingudes es va abordar mitjançant la Teoria Fonamentada en les dades, com a estratègia que incorpora aspectes tant de l’anàlisi del discurs com de l’anàlisi de contingut. La Teoria Fonamentada, a través d’un sistema intensiu i constant de comparació, relació, explicació, derivació, etc., va generant respostes als interrogants de la recerca. Finalment, després d’un primer exercici analític, es va procedir a una segona validació i contrastació mitjançant un grup focal de discussió. En aquest grup es van poder aprofundir aspectes divergents o poc clarificats en el procés analític gestionat amb Aquad i sota els postulats de la Teoria Fonamentada.
Les conclusions del treball aborden diversos àmbits i permeten establir accions per a la millora institucional de la universitat. En aquest sentit, s’apunta a un canvi en el model actual de gestió, encara que no en forma de ruptura o tensió. Igualment, es destaca la necessitat de diferenciar entre direcció i gerència, la qual cosa requereix erradicar les tasques administratives i burocràtiques. També s’apunta a un possible procés de verticalització en l’estructura. S’identifiquen tres etapes en el desenvolupament directiu: inicial, desenvolupament i sortida; que a grans trets coincideixen amb les fases del desenvolupament professional com a docent: 1) preocupació pel jo; 2) preocupació per la tasca; i 3) preocupació per la institució. En general, es demanda un major nivell de formació, tot i que de caràcter més pràctic i adaptatiu. Igualment, hi ha consens a afirmar que es requereix una major dotació de PAS de suport. Les alternatives que han aparegut són: construir un espai d’intercanvi entre col·legues que exerceixen càrrecs de gestió, la flexibilitat organitzacional, una avaluació coherent amb el desenvolupament professional i, per tant, l’equiparació de totes les funcions professionals.