Actituds del professorat davant de la innovació curricular. El cas de la universitat de Tarapacá

Aquesta investigació es va dur a terme a la Universitat de Tarapacá ubicada a la ciutat d’Arica, corresponent a la quinzena regió de Xile. Hi van participar tants professors que exerceixen la docència en els diferents plans de formació i directius que compleixen funcions de prefectura de carrera i degans. Les dimensions que es van establir a l’estudi van correspondre a: la disposició davant la innovació curricular, canvi a la institució; estructura i funcionament, i el professor com a agent curricular de canvi. Per això el propòsit de la investigació va ser determinar les actituds del professorat davant la innovació curricular. Per això va caldre analitzar l’apreciació que tenien els professors sobre la seva disposició davant del canvi curricular, conèixer el grau de valoració amb relació a com s’està desenvolupant el procés, i indagar sobre les seves idees, coneixements i creences sobre la innovació curricular que s’està realitzant a la institució. L‟estudi se sustenta en els referents teòrics sobre el canvi, els elements que configuren el procés d‟innovació curricular en el context universitari, el professorat universitari i les teories de les actituds. Metodològicament el treball de recerca s’aborda des d’un enfocament mixt, amb un tipus d’estudi descriptivotransversal i disseny de recerca de camp amb una mida de mostra conformada per 174 professors en la qual es va aplicar un qüestionari format per 20 preguntes tancades a escala de Lickert, que va ser validat per judici d’experts i es va determinar la seva fiabilitat mitjançant l’alfa de Cronbach el valor del qual va ser de 0,831. També es van desenvolupar entrevistes i grup focal a un total de 18 professors i directius. En el processament de les dades es va utilitzar el paquet estadístic SPSS versió 22, per als estadístics descriptius i estructura factorial, i també el programari Atlas ti per a les anàlisis qualitatives. L’estudi va permetre arribar a les conclusions següents: (a) S’evidencia una actitud favorable en la majoria dels participants respecte de la dimensió: disposició davant del canvi curricular, particularment amb l’obertura, l’apoderament, el compromís, el propòsit i la millora. (b) En relació amb la dimensió: canvi a la institució; estructura i funcionament, en general els participants presenten actituds desfavorables, específicament en com s’ha gestionat el canvi a la institució, és a dir, en la difusió i coordinació no ha aconseguit la participació i involucrament dels protagonistes. (c) Finalment, en la dimensió: el professor com a agent curricular es manifesten actituds favorables, perquè creuen i senten que el canvi curricular beneficiarà el millorament de l’ensenyament, la millora de la qualitat dels aprenentatges i l’actualització docent. No obstant això, emergeixen les variables del context, proveïdes de problemàtiques, necessitats, tensions i incerteses. Per tant, cal i convenient interpretar la naturalesa personal i professional del professorat a través d’una obertura al diàleg i reflexió sobre les situacions del context i cultura institucional que influeixen profundament en la implementació del canvi.