Transferència de la Formació Docent Universitària: estudi del seu impacte als docents de les facultats d’Enginyeria de la Universitat Catòlica del Nord (Xile)

Nombrosos estudis, la majoria d’universitats anglòfones i europees, han examinat la qüestió de com mesurar l’impacte de la formació dels professors (Guskey, 2002, Gibbs i Coffey, Prosser i Rickinson, 2008, Stes, Min-Leliveld, Gijbels i Van Petegem, 2010, Feixas, Durán, Fernández, Fernández i García San Pedro, Márquez et al., 2013). Tot i això, la manca d’avaluació sistemàtica continua sent una preocupació a les universitats llatinoamericanes. L’avaluació de la formació és una tasca complexa però necessària per detectar els efectes de les accions formatives i prendre decisions per optimitzar la qualitat de la futura formació. Hi ha una àmplia gamma de models per avaluar la formació dels professors (Kirkpatrick, 1998, Guskey, 2002, Kreber & Brook, 2001, Stes et al., 2010, Gairín, 2010, Biencinto i Carballo, 2004, Parsons, Hill i Willis, 2012;Feixas et al., 2013) no obstant, no hi ha consens sobre el model òptim. Per tant, depèn en gran mesura dels objectius de recerca i dels recursos disponibles (Chalmers, 2012). A Xile, les institucions d’educació superior han començat un procés d’avaluació dels seus programes i redisseny curricular en competències. Concretament la Universitat Catòlica del Nord, ha desenvolupat el Projecte “Reinventant les Enginyeries a la UCN” (Pla de Millora Institucional UCN,1204) l’objectiu principal del qual és formar enginyers que responguin de manera efectiva a les exigències del segle XXI, enfortint les capacitats tècniques i organitzacionals a partir del model CDIO (Concevoir-Design-Implement-Operate) de Crawley (2015) i mitjançant una profunda reforma del currículum, de les metodologies d’aprenentatge i dels sistemes d’admissió i promoció d’estudiants. Un element fonamental del projecte és un programa de formació centrat en ladquisició de competències pedagògiques per als docents denginyeria. El propòsit d’aquest estudi és avaluar la transferència dels aprenentatges obtinguts pel professorat participant del programa de formació docent, a la pràctica docent. de tall quantitatiu i qualitatiu. La investigació contempla un estudi general que considera una mostra de 66 docents i un estudi específic mitjançant un estudi de casos de 10 docents, als quals se’l realitza un seguiment en el temps, a través de l’aplicació d’una entrevista semiestructurada i observacions de aula. Concretament, s’examina la motivació inicial per participar del programa formatiu i s’analitzen els canvis en les concepcions i els enfocaments docents abans i després de la formació. S’avalua, a més, la transferència dels aprenentatges de manera directa a la pràctica docent a través de les observacions i entrevistes i de manera indirecta, a través de l’estudi dels factors que faciliten o limiten la transferència (Feixas et al 2013). Pel que fa als resultats obtinguts, és possible assenyalar que, a l’inici del procés de formació, un alt percentatge de docents tenia grans expectatives i se sentia motivat per aplicar les habilitats pedagògiques desenvolupades al programa de formació a la seva pràctica d’aula. Pel que fa als enfocaments d’ensenyament dels professors, no s’hi aprecien canvis significatius globals després de la formació. Els resultats permeten afirmar l’existència de diferents maneres d’expressar i representar la docència universitària, cadascuna producte de les creences, concepcions, experiència personal i professional i de l’entorn acadèmic i disciplinar en què es desenvolupen. Tot i que no hi ha canvis a nivell de grup, s’evidencien canvis importants a nivell individual, com ho demostren els resultats de l’estudi de casos. Pel que fa als factors que faciliten o obstaculitzen la transferència de la formació, l’estudi destaca l’absència de barreres. L’obstacle a la transferència rau en l’organització personal i la capacitat de transferència i en els factors de reconeixement institucional. Un factor molt facilitador és el disseny de la capacitació i l’aprenentatge adquirit. Aquesta investigació es limita a un context ia un moment donat, les facultats d’enginyeria a la Universitat Catòlica del Nord es troben en un procés de reforma profunda del currículum, de les metodologies d’aprenentatge i dels sistemes d’admissió i de promoció d’estudiants. Si bé, els resultats no són generalitzables, aporten importants llums sobre els aprenentatges adquirits, després de la participació al programa de formació. A causa de la inexistència d’estudis a Xile ia Llatinoamèrica en aquesta línia, aquesta investigació pretén ser una aportació i contribuir al debat, reflexió i futurs desafiaments sobre la importància del desenvolupament acadèmic a les carreres d’Enginyeria en particular, ia la docència universitària en general.