La universitat ha d’adaptar-se a una realitat social en canvi permanent i, per tant, ha de ser capaç de generar canvis estructurals i operatius en les formes d’ensenyament i gestió. En aquest sentit, cada vegada més les universitats es preocupen d’acollir, orientar i atendre els estudiants, facilitant-los la transició des dels estudis d’educació secundària, proporcionant-los orientació i ajuda mentre cursen els estudis i també suport en la transició al món laboral. Totes aquestes intervencions reforcen la centralitat de l’estudiant i del procés d’ensenyament – aprenentatge com a motors de l’activitat universitària en el procés de convergència europea actual.
La transició cap a la universitat forma part d’un procés de creixement personal i acadèmic, de superació d’una sèrie d’obstacles i d’abast de nous reptes, una gran ocasió perquè l’estudiant demostri la capacitat d’adaptació a nous contextos. La transició suposa el pas d’una situació que es domina i en què la persona està adaptada, a una altra on abunden les inseguretats, les incògnites i on els marcs de referència no es coneixen o no es tenen del tot clars.
Des de l’òptica dels protagonistes (estudiants, docents, responsables institucionals, de centres i facultats) l’estudi de camp realitzat, pel grup de Tutoria Universitària de la UAB, cerca descobrir les percepcions i valoracions que tenen els actors principals de les accions de promoció i acolliment que la UAB els ofereix per afavorir una transició gradual cap a la universitat.