Totes les titulacions universitàries comparteixen un conjunt de competències transversals clau: compromís ètic, capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, treball en equip, creativitat i emprenedoria, sostenibilitat i comunicació. Dins la capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, destaca la presa de decisions, entesa com la capacitat d’analitzar alternatives, preveure conseqüències i escollir racionalment.
Aquesta competència es considera essencial tant per al desenvolupament personal com per a l’empleabilitat, i requereix un disseny metodològic i d’avaluació explícit. Diversos autors han aprofundit en la seva naturalesa, destacant que és un procés cognitiu, emocional i social, influït per factors interns i externs, com l’experiència, les emocions, el context i la motivació.
En l’àmbit educatiu, la presa de decisions és fonamental, ja que els professionals han d’afrontar situacions complexes que afecten múltiples agents (alumnes, famílies, equips…). Tot i això, hi ha obstacles com la manca d’autoconfiança, experiència o claredat de valors, que poden dificultar aquest procés.
Per entrenar aquesta competència, es proposa l’ús de la simulació com a metodologia docent. Aquesta permet anticipar situacions reals, reflexionar críticament (debriefing) i desenvolupar habilitats tècniques i actitudinals. Estudis i experiències mostren que la simulació, especialment en entorns virtuals o amb role-playing, és eficaç per millorar la presa de decisions en la formació inicial dels professionals de l’educació.