L’estudi ha estat elaborat per les investigadores Dolors Márquez, professora del Departament d’Economia i d’Història Econòmica, i Patricia Olmos, professora del Departament de Pedagogia Aplicada i membre del CRiEDO amb la col·laboració de Laia Vila, investigadora del mateix Departament i també membre del CRiEDO. La coordinació ha anat a càrrec d’Edelmira Badillo, directora de l’ICE i del vicerector José Luís Muñoz, membre igualment del CRiEDO.
L’informe, titulat L’absentisme a les aules universitàries de la UAB. Per què val la pena anar a classe, és el primer volum de la Sèrie d’Informes d’Estudis Docents de la UAB. Aquesta sèrie està impulsada pel Vicerectorat de Formació i Innovació Docent i coordinada per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), amb el suport del Consell Social de la UAB.
L’estudi se centra no en l’absència ocasional a classe —derivada de motius puntuals com la salut, la feina o imprevistos—, sinó en la no assistència reiterada d’estudiants que es troben en condicions òptimes per assistir-hi però decideixen no fer-ho. La recerca es basa en la participació de 3.045 persones de la comunitat universitària —2.253 estudiants, 732 membres del professorat i 60 integrants dels equips de direcció dels centres docents—, i ofereix una radiografia rigorosa i plural d’una problemàtica que genera preocupació compartida.
Els resultats mostren que l’absentisme és un fenomen complex i multicausal, fruit de la interacció de diversos factors. Entre els més rellevants hi destaquen els condicionants personals i de salut —inclòs el benestar emocional—, la necessitat de compatibilitzar estudis i treball, les dificultats de transport i d’accés al campus, així com qüestions vinculades a la motivació i al compromís amb els estudis. A aquests elements s’hi afegeixen aspectes didàctics i organitzatius, com ara les metodologies docents, els sistemes d’avaluació o l’organització acadèmica.
En aquest sentit, l’estudi posa de relleu la diversitat de situacions de l’estudiantat: gairebé quatre de cada deu estudiants treballen mentre estudien, una part significativa declara dificultats econòmiques o de salut, i la majoria depèn del transport públic per accedir al campus, sovint afectat per incidències i un funcionament millorable. Aquest escenari condiciona de manera significativa l’assistència a classe.
Pel que fa a la docència, l’informe constata que, tot i que la classe magistral continua sent la modalitat predominant, una part important del professorat ja incorpora metodologies més actives i participatives. Tanmateix, es destaca la necessitat de continuar avançant cap a enfocaments que promoguin una major implicació de l’estudiantat i connectin millor amb els seus interessos i expectatives.
Podeu consultar l’informe aquí.
