Els estudis sobre l’abandonament prematur demostren que és possible millorar les oportunitats dels joves mitjançant l’educació i la formació. Les evidències actuals de la recerca encara no han arribat a un consens definitiu sobre quin hauria de ser el focus principal de les polítiques per millorar les seves oportunitats de vida. És a dir, quins factors de risc tenen més impacte a l’hora de minimitzar les taxes d’abandonament escolar prematur.
Aquest article presenta els resultats qualitatius del projecte Orienta4YEL – dut a terme mitjançant entrevistes i grups focals amb 711 agents educatius de cinc països: Espanya, Portugal, Romania, Alemanya i el Regne Unit. L’objectiu de l’estudi era contribuir al desenvolupament d’iniciatives adreçades a l’abandonament prematur a través de l’orientació i l’acció tutorial, com a punts clau d’intervenció per part d’escoles, instituts i centres de formació.
L’anàlisi indica que les categories relacionades amb els reptes personals dels joves i les seves relacions socials són mediadors clau dels factors de risc més amplis (familiars, institucionals i estructurals) i, per tant, un focus d’intervenció oportú. La interconnexió estreta detectada entre les microcategories de risc (relacions socials/família/institució) i el seu impacte sobre els reptes personals que afronten els joves posa en relleu la importància del suport individual i subratlla el potencial de l’orientació i l’acció tutorial com a mecanismes clau per fer front a l’abandonament prematur.