Aquest article analitza les pràctiques d’avaluació del professorat que treballa en quinze escoles vulnerables de la comuna d’Arica, situada a l’extrem nord de Xile. Es tracta d’un estudi qualitatiu, les dades del qual han estat recollides mitjançant entrevistes semiestructurades i grups de discussió. Per al tractament de la informació recollida, es va dur a terme una anàlisi de contingut seguint les directrius de la Teoria Fonamentada (Grounded Theory).
Els resultats mostren que, tot i que el professorat ha anat fent una transició des d’una pràctica avaluativa tradicional cap a una de cada vegada més autèntica al llarg de la seva trajectòria professional, encara persisteixen tensions entre el seu discurs sobre l’avaluació i les seves pràctiques avaluatives. L’evidència d’aquestes tensions recomana connectar l’experiència educativa i avaluativa de l’aula amb qüestions rellevants en la vida de l’alumnat. L’objectiu és promoure pràctiques d’avaluació sensibles als contextos escolars entre el professorat, incorporant recursos afectius en la seva implementació.