Aquest estudi se situa en els paràmetres anteriors i tracta d’analitzar vies per aconseguir que aquests informes externs tinguin una entrada i utilitat més grans per als centres educatius. Algunes possibilitats s’hi apunten, però segurament els aprenentatges més grans vindran de la posada en pràctica d’algunes de les propostes i de la seva revisió permanent.
La seva estructura consta de quatre parts ben diferenciades, a més de referències bibliogràfiques i annexes. La primera presenta el disseny i el desenvolupament de l’estudi, i es deixa constància de la seva extensió a tres comunitats autònomes i de la col·laboració de tres universitats.
El segon capítol revisa algunes qüestions relacionades amb el canvi als centres educatius, tenint en compte el que es vol promoure amb els informes externs. Particularment, s’incideix en els processos relacionals (clima i cultura del centre) i en el rol dels directius, perquè són els referents sobre els quals hi ha una certa unanimitat entre els estudiosos del canvi i la innovació.
Els resultats de les activitats realitzades als centres es recullen i comenten al capítol 3, tenint en compte el model conceptual dintervenció que es presenta a lapartat 1.2.1. Les activitats de camp realitzades se centren principalment en la utilització de l’informe PISA, però també s’aborda la utilització d’altres informes externs, com els relacionats amb les competències bàsiques o els vinculats a processos externs d’avaluació institucional, atesa la informació rellevant que poden aportar objectius de l’estudi. El capítol 4 presenta les conclusions i propostes del resultat directe de l’estudi realitzat, ordenades d’acord amb els objectius que s’expliciten en el disseny.