L’Educació se circumscriu al si de la societat des d’anys immemorables, amb la qual cosa són els fenòmens socials els que influeixen en l’orientació de l’educació, però també és l’educació la que influeix en el desenvolupament i l’avenç de la societat. De fet, podem afirmar amb els autors que l’educació i l’escola són elements vertebradors d’una societat democràtica, ja que són indispensables per a la formació d’una ciutadania responsable, sociable, crítica i participativa.
Podem afirmar, doncs, que societat i educació són un conjunt indissociable en tota civilització. Tot i que no és fins a l’aparició de la societat democràtica que es possibilita la participació social dins i fora dels centres educatius. Aquesta participació, continuem amb allò que ens diuen els autors, “no és només un mitjà per aconseguir coses, sinó una manera de contribuir a un objectiu bàsic de l’escolaritat obligatòria: l’adquisició d’hàbits de comportament democràtics”.
Aquesta participació es pot articular de diverses maneres, entre les quals destaquen els consells escolars com a eina per permetre la participació de les persones que es comprometen amb un tema comú: l’educació. Per això és important disposar els elements necessaris que permetin la modificació de concepcions i actituds dels participants per aconseguir acords comuns a les pautes que cal seguir per arribar als objectius que tots estan d’acord a aconseguir.
És un llibre col·lectiu que presenta la situació dels consells escolars a escala xilena i Espanyol. Per això parteix d’una introducció que ens situa en la concepció de la participació social a l’educació, que es complementa amb l’epíleg, en el qual trobem les conclusions obtingudes en un estudi realitzat per conèixer la participació real dels pares i mares d’alumnes en l’àmbit municipal i als centres escolars.
El desenvolupament del contingut del llibre comença amb una aproximació al que són els consells escolars, i la visió que se’n té des de les institucions formatives. Per això s’analitzen i descriuen les bases sobre les quals se sustenta la participació en educació a través dels consells escolars, i se segueix amb una descripció del rol que assumeixen els diferents agents educatius en funció de les diferents concepcions que es tenen de la gestió del centre educatiu. El capítol següent emplena l’anterior a partir de l’exposició de diferents experiències de participació desenvolupades en el context xilè.
El capítol III tracta la participació educativa de caràcter institucional en l’àmbit espanyol, a partir de l’examen detallat del Consell Escolar de l’Estat. El capítol es divideix en tres parts clarament diferenciades: una primera presenta una aproximació a la relació existent entre la regulació actual de la participació i els antecedents històrics influents; la segona part mostra una anàlisi detallada del funcionament del Consell i les seves atribucions legals; la tercera i última part d’aquest capítol presenta les línies d’actuació futures del Consell, tenint en compte la reordenació territorial que s’ha desenvolupat en els darrers mesos.
El capítol següent concreta més en els consells escolars d’àmbit territorial, i la importància d’aquests com a observatoris privilegiats de la realitat educativa i eina per canalitzar formalment la participació de la comunitat educativa. A més, a l’últim apartat del capítol es fa una trucada cap a aquelles línies en les quals podrien treballar els consells escolars, i que actualment encara no s’han desenvolupat. Finalment, el darrer capítol, ens exposa l’experiència dels consells escolars municipals, descrivint quines són les bases reguladores, les formes d’organització i analitzant-ne el funcionament d’acord amb un cas concret.
El llibre no pretén ser una obra de consulta, però sí un mitjà de reflexió sobre la mateixa pràctica per a aquells que es trobin en càrrec de gestió dins dels centres escolars de l’administració educativa. La seva exposició també el fa apte per a persones que, tot i no trobar-se involucrades formalment en l’àmbit de l’educació, vulguin conèixer a través que òrgans poden fer arribar les seves opinions en relació amb l’educació. Apte sobretot per a gestors d’aquells països que tenen menys experiència en la participació educativa, a causa del que és didàctic de les seves aportacions a través d’experiències i casos concrets.