El treball coordinat entre els professionals implicats és cada cop més necessari per donar resposta a les necessitats socioeducatives d’un territori. Aquesta aportació analitza el cas d’una xarxa interprofessional (XAFIR) formada per més de 130 professionals de la ciutat de Barcelona, que treballen per millorar l’atenció social i educativa a infants i a les seves famílies.
S’utilitza un estudi de cas de tipus instrumental senzill per identificar els factors determinants per al bon funcionament d’una xarxa d’aquest tipus. L’anàlisi es basa en 52 qüestionaris, 16 entrevistes i dos grups focals, recollint informació de professionals, usuaris i responsables polítics.
Els resultats mostren que una xarxa interprofessional es manté en el temps quan ha establert objectius comuns, disposa d’una estructura organitzativa formal i un funcionament clar, i compta amb el compromís institucional dels serveis i entitats que en formen part. El repte és establir espais de treball compartits on es pugui generar coneixement i que tinguin incidència en la millora de les actuacions dels professionals de la xarxa.