Intergenerational relationships in higher education: promoting age-inclusive institutions

Estudiar les relacions interpersonals a la universitat és essencial, ja que aquestes relacions estan directament vinculades a la creativitat, el compartir coneixement, la resolució de problemes i la construcció d’un clima organitzacional enfocat en el benestar i el rendiment dels acadèmics. La convivència de diverses generacions d’acadèmics dins del mateix departament, unitat o grup de recerca dificulta el desenvolupament de relacions saludables, freqüents i basades en la confiança entre els acadèmics. No obstant això, la recerca ha prestat una atenció limitada a la dimensió intergeneracional de les relacions interpersonals entre acadèmics en les Institucions d’Educació Superior. Aquest estudi té com a objectiu identificar els factors que promouen la inclusió intergeneracional entre acadèmics en el context del desenvolupament de les seves funcions docents, de recerca i de gestió. Es tracta d’un estudi de recerca quantitativa en què es va aplicar un qüestionari auto-administrat en línia a una mostra de 1.044 acadèmics espanyols. Per assolir els objectius d’aquesta recerca, primer es van sotmetre les dades a una anàlisi descriptiva univariant i bivariant. Posteriorment, es van desenvolupar tres models de regressió múltiple per avaluar els efectes independents de les característiques sociodemogràfiques dels professors, la percepció d’estereotips generacionals, les actituds intergeneracionals, la retenció intergeneracional en el lloc de treball i la freqüència del contacte intergeneracional sobre la inclusió intergeneracional. Els resultats revelen que els professors universitaris perceben relacions inclusives en termes d’edat en el seu entorn laboral. Tanmateix, tot i que el contacte intergeneracional ajuda clarament a augmentar la inclusió intergeneracional, les interaccions intergeneracionals entre professors continuen sent escasses.