L’avaluació dels centres educatius ha estat una estratègia implementada com a eina per a la millora. Tanmateix, pocs estudis han abordat els processos i els eventuals assoliments experimentats per les escoles en la trajectòria posterior. Aquest article ofereix una anàlisi preliminar de l’efecte de les Visites d’Avaluació i Orientació del Rendiment realitzades a Xile per l’Agència de Qualitat de l’Educació, com a dispositiu mobilitzador per al progrés de les seves institucions educatives.
La recerca, que es va dur a terme mitjançant un disseny de mètode mixt convergent, va considerar en la seva fase quantitativa una enquesta aplicada a 85 líders escolars de centres avaluats l’any 2014, en la fase pilot del Sistema d’Assegurament de la Qualitat de l’Educació Escolar a Xile, el primer pla del qual va finalitzar l’any 2019.
Els primers informes revelen efectes positius en la planificació de la gestió pedagògica i institucional, així com en la motivació i el compromís de la comunitat educativa; tanmateix, s’hi atribueix una incidència menor en la millora dels resultats educatius, de l’aprenentatge i de l’eficiència interna assolits posteriorment. Així mateix, els directors consultats coincideixen en reclamar una major celeritat en el retorn de la informació, més eficàcia en l’acompanyament i una major periodicitat en el seguiment dels processos i indicacions destacats durant la visita.
Des de la seva perspectiva, l’avaluació té un efecte mobilitzador, però el seu objectiu de contribuir a la millora és limitat, a causa de mancances en la focalització del suport i l’orientació.