Directivos en Educación para el Siglo XXI

Any de publicació: 2010
Autoria: Mario Martín Bris, Joaquín Gairín Sallán
Editorial: Fundación Creando Futuro, Santiago de Chile

La direcció dels diversos tipus de centres escolars, la seva gestió i planificació, així com els diferents models proposats, ha tingut un desenvolupament excel·lent al segle XXI, tant en un marc teòric i acadèmic com en les seves conseqüències pedagògiques i socials. L’objectiu dels autors d’aquesta obra, i dels seus coordinadors, ha consistit a apropar als estudiós del tema diversos enfocaments actuals per aconseguir una millora de la direcció dels centres educatius en aquest nou segle, que es va iniciar potser amb menys problemàtica social i s’ha vist agreujada per la crisi econòmica que alguns països sembla que comencen a superar. El benefici de les crisis per als optimistes és que genera solucions creatives i aprofitament de recursos que fins ara no haguessin estat convenientment aplicats. Aquest manual comença el seu primer capítol amb un estudi rigorós sobre els directius com a agents de canvi a les organitzacions educatives. El segon capítol, la direcció escolar com a lideratge, s’explica amb pragmatisme com no naixent líder escolar es pot arribar a ser-ho amb una adequada formació i seguiment. El capítol tres està dedicat als riscos de la direcció en la cultura neoliberal, plantejant els perills que aguaiten a l’escola i proposant un model de direcció allunyat de l’autoritarisme i imbuït de l’auctorites llatina, aquella que fa créixer i augmenta la confiança. Als estils de lideratge i les competències en la direcció escolar està dedicat el capítol quatre, on es afronta amb una mirada oberta el paper de la direcció en els processos de canvi i innovació. El cinquè capítol tracta de la direcció i el clima de treball a les institucions educatives, un nou enfocament en aquesta posada al dia; s’analitzen els conceptes de clima, els seus tipus i les seves conseqüències sobre l’organització i la direcció de centres. en la legislació vigent, tant a nivell nacional com autonòmic, i aquelles línies de futur que incidiran sens dubte aquests propers anys. Tots els capítols anteriors ens portes al setè, la direcció col·legiada als centres docents (reflexió a la llum de Castella-la Manxa) on es recullen moltes de les aportacions i recomanacions suggerides en els marcs teòrics aquí descrits, i en altres multilaterals (Unió Europea , OCDE, etc…) i es transformen en referents normatius.

Comparteix a les xarxes: