L’objectiu d’aquesta obra és doble: per una banda, donar a conèixer la importància que tenen els elements externs i interns que intervenen a l’acte d’escriure. Posar èmfasi en la postura corporal total i la posició del tronc, braç, avantbraç, mans i dits respecte a l’eix del paper; plantejar el paper decisori de la velocitat, ritme i pressió en l’alta qualitat cal·ligràfica, sense oblidar la influència del moviment gràfic.
D’altra banda, cal ressaltar el pla de tècniques concretes per a cadascuna de les etapes del procés d’escriptura. Ja hem dit anteriorment que no hi havia en aquesta obra un estudi dels grans contextos metodològics. Els hem substituït per l’estudi de les tècniques, que tenen més utilitat pràctica i alhora garanteixen varietat i canvi a l’exercici discent. En altres paraules, les tècniques permeten multivarietat metòdica, però el mètode és únic i impedeix sortir de la seva estratègia.
Tampoc no s’oblida, i per això s’analitza en profunditat, el tema de l’avaluació i el tractament dels problemes que sorgeixen en l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura. Només una reflexió sobre el desenvolupament i l’anàlisi dels resultats obtinguts ens permet plantejar noves estratègies i millorar el procés instructiu.
Aquesta obra és, doncs, un tractat teoriconormatiu de la didàctica especial de l’escriptura. Intenta que no hi hagi dominància d‟un enfocament sobre l‟altre; més aviat busca aconseguir un equilibri de manera que allò teòric suggereixi allò normatiu i la pràctica doni peu a l’establiment d’hipòtesis teòriques. Hem abandonat el concepte de receptari i ens mantenim dins del sentit de la didàctica com a ciència teòrica i normativa alhora.