L’aprenentatge informal en comunitats de pràctica virtuals a l’administració pública

En les darreres dècades, i per respondre a les exigències d’una societat en constant evolució, cal considerar altres formes d’accedir al coneixement, a més de les tradicionals i lligades als processos de formació reglada i formal establerts. Sobre això, moltes organitzacions s’han centrat a detectar com els seus membres aprenen informalment al seu lloc de treball gràcies a l’estreta connexió que hi ha entre el context laboral i l’aprenentatge. En aquest sentit, és important identificar els aprenentatges adquirits informalment per facilitar la planificació i implementació d’estratègies per capturar, transformar, compartir i disseminar el coneixement (Marsick i Watkins, 1999; Nonaka i Takeuchi, 1995). Des d’aquesta perspectiva, les comunitats de pràctica són una bona estratègia per agrupar persones que tenen un interès, una problemàtica o un desafiament comú perquè comparteixin els seus coneixements, habilitats i experiències, i aprenguin plegats arran d’aquest intercanvi. Aquesta investigació se situa en aquest marc contextual. En el context espanyol, i, més concretament, a l’Administració pública catalana, hi ha diverses experiències on els professionals poden treballar de manera col·laborativa, mitjançant comunitats de pràctica virtuals (vCoP), generant efectes positius a nivell individual, grupal i organitzacional (Cross 2007; Wenger, 1998). Aquestes són les del Departament de Justícia i de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Els objectius que es persegueixen són 4, és a dir: (1) determinar l’adequació de l’entorn organitzatiu en els processos d’aprenentatge i de desenvolupament personal i professional; (2) conceptualitzar l’aprenentatge informal i comprendre quan es produeix a la pràctica; (3) explorar els motius de participació en comunitats de pràctica virtuals i els factors que hi afecten l’aprenentatge; i (4) establir un sistema per a la certificació de l’aprenentatge informal. La mostra participant van ser 81 participants i moderadors de 8 vCoP dels dos departaments, als quals se’ls va aplicar un qüestionari d’autoaplicació (prèvia validació de contingut per 16 jutges teòrics i pràctics) i una entrevista (N=30). El tercer mètode emprat va ser l’anàlisi de documents. Les principals anàlisis realitzades per examinar els resultats de les dades recollides van ser: mesures descriptives bàsiques; relacions entre variables; fiabilitat com a consistència interna; validesa de les mesures; validesa de constructe; estimació de paràmetres; anàlisi factorial i anàlisi de la variància factorial. Els resultats de la investigació permeten avançar sobre els objectius proposats. Posteriorment, es fan precisions sobre les limitacions i s’hi apunten noves línies de recerca.