La transferència dels aprenentatges adquirits en comunitats de pràctica a l’administració pública

Les administracions públiques han de garantir la màxima eficiència dels recursos que la societat posa a la seva disposició i, alhora, garantir el ple desenvolupament personal i professional dels seus empleats. La Declaració de Lisboa, que va promulgar la Comissió Europea l’any 2000, incitava tots els estats membres a iniciar accions per incrementar les quotes de qualitat i eficiència del sistema. El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat de Catalunya va emprendre l’any 2005 el desenvolupament del programa Compartim amb l’objectiu d’organitzar i vertebrar les diferents Comunitats de Pràctica (CoP) que de manera informal ja estaven en actiu dins del Departament de Justícia. Durant 9 anys d’activitat el programa Compartim ha involucrat més de 1.500 professionals, ha permès que 145 productes de coneixement vegin la llum i ha contribuït a generar 7 publicacions que recullen l’experiència i la presenten perquè altres institucions puguin aprendre’n. Implementar estratègies semblants. En paral·lel al desenvolupament d’aquestes CoP, enteses com a espais on els professionals comparteixen els seus interessos i coneixements amb vista a aconseguir un objectiu comú que serveixi per a la millora de l’organització, han aparegut resultats d’estudis que constaten que els participants en aquestes aprenen informalment nous coneixements, habilitats i maneres de treballar. Tot i això, són pocs els estudis que s’han centrat a analitzar quines són les variables que influeixen en la transferència d’aquests nous aprenentatges a l’activitat laboral diària. Aquest estudi té com a finalitat valorar, a partir de les opinions dels participants, les variables que influeixen en el procés de transferència al lloc de treball dels aprenentatges adquirits mitjançant comunitats de pràctica professional a l’Administració pública. Més concretament se centra a: (1) delimitar quines característiques de les CoP propicien l’aprenentatge dels participants; (2) analitzar aspectes del context organitzatiu, els participants i el disseny i desenvolupament de les activitats que poden influir en la transferència al lloc de treball dels aprenentatges generats a les CoP; (3) analitzar comparativament les relacions entre les variables que influeixen en la transferència de la formació contínua i les que afecten la transferència d’aprenentatges adquirits a CoP. Per a la consecució dels objectius descrits s’ha dissenyat un estudi que, sota el paradigma interpretatiu, utilitza instruments de tall quantitatiu (qüestionari) i tècniques qualitatives (anàlisi de documents, entrevistes semiestructurades i notes de camp) per obtenir dades que permeten entendre les percepcions que tenen els professionals sobre la transferència d’aprenentatges. La triangulació i contrastació de les dades han permès analitzar les diferències entre les percepcions que tenen els participants a CoP i aquells que han participat en activitats formatives. Els resultats obtinguts, encara que no poden ser generalitzables, permeten comprendre com les variables organitzatives, del disseny de la formació i dels mateixos participants intervenen en la transferència dels aprenentatges que es generen informalment al si de les CoP. Així mateix, els resultats obtinguts han permès presentar orientacions que poden ser seguits per part dels gestors de les CoP per aconseguir una adequació més gran del context de treball per facilitar la transferència dels aprenentatges i aconseguir així incrementar l’impacte que aquestes tenen en el lloc de treball dels participants en aquestes. Aquesta memòria presenta de manera detallada l’estudi realitzat a través de 4 grans blocs estructurats al voltant de 12 capítols. El primer dels blocs se centra a analitzar l’estat de l’art sobre la formació a les organitzacions, la gestió del coneixement, l’avaluació de la formació i la transferència de la formació al lloc de treball. A continuació, el segon bloc presenta el marc metodològic, amb un capítol dedicat a la contextualització de l’estudi, un per presentar el disseny de la investigació i el disseny dels instruments i les tècniques de recollida de dades i un tercer que se centra a descriure com s’ha desenvolupat l’estudi de camp. El bloc tercer es dedica a la presentació dels resultats obtinguts, amb un capítol dedicat a descriure els que s’han obtingut a la primera fase de l’estudi mitjançant l’aplicació d’un qüestionari que ha permès obtenir dades quantitatives. El segon capítol del bloc es dedica a la presentació dels resultats obtinguts mitjançant l’aplicació de les tècniques qualitatives. Finalment, el quart bloc presenta el marc conclusiu de l’estudi, amb un capítol dedicat a la discussió de resultats i la contrastació amb els referents teòrics, i un capítol dedicat a presentar les conclusions de la recerca en funció dels objectius plantejats, així com les línies futures de recerca que es poden desenvolupar a partir dels resultats aconseguits.