Influència de la cultura docent en la implementació de les orientacions curriculars de ciències socials en educació secundària: estudi de dos casos a Bogotà D.C (Colòmbia)

Les cultures docents tenen una incidència important en les institucions educatives, ja que poden no només determinar les interaccions entre col·legues, també donar sentit i qualitat a les interaccions amb els estudiants, influint així en els processos d’ensenyament – ​​aprenentatge (Lee, 2002; Leithwood, Seashore, Anderson i Wahlstrom, 2004). D’altra banda, la cultura docent es manifesta com el filtre que possibilita l’acceptació, el rebuig o la redefinició dels projectes d’innovació o qualsevol informació que provingui de l’exterior del centre escolar (Gather, 2004). En aquesta tesi doctoral es van estudiar les cultures docents i les dinàmiques de treball conjunt dels equips de professors de l’àrea de ciències socials, a dos centres educatius d’educació secundària de la ciutat de Bogotà D.C (Colòmbia). L’objectiu general de l’estudi ha estat el següent: – Conèixer la influència de la cultura docent en la implementació de les orientacions curriculars de ciències socials per a l’educació secundària, a centres educatius de la ciutat de Bogotà D.C (Colòmbia). A Colòmbia, i per part del Ministeri d’Educació Nacional (MEN), s’han formulat els anys 2002 i 2004 orientacions curriculars per a diferents àrees de l’educació primària i secundària; no obstant això, no s’han avançat estudis per conèixer com aquestes s’implementen als centres educatius. Per al cas de l’ensenyament de les ciències socials es coneix poc sobre l’ús de les orientacions per al desenvolupament dels currículums escolars, i hi ha escassa investigació sobre aquestes pràctiques d’ensenyament. D’altra banda, des de la formulació de la Llei General d’Educació el 1994 s’ha donat autonomia als centres educatius per al disseny i l’execució dels seus Projectes Educatius Institucionals (PEI) i els seus currículums, a partir d’unes orientacions generals donades pel MEN . No obstant això, hi ha escassa documentació dels processos que se segueixen als centres al voltant del treball col·legiat que s’espera que passi per al desenvolupament dels plans educatius. La investigació s’inscriu a la perspectiva qualitativa. S’han fet dos estudis de cas a dues institucions educatives de nivell secundari a la ciutat de Bogotà D.C (Colòmbia). Aquestes tenen similituds quant al nivell socioeconòmic dels seus estudiants que correspon a un mitjà-baix; però diferències en els seus resultats a les proves censals d’aprenentatge. En els dos estudis de cas es va cercar conèixer les dinàmiques de treball conjunt dels equips docents de l’àrea de ciències socials, i les pràctiques de disseny curricular i d’ensenyament – ​​aprenentatge a l’àrea; per tal de comprendre la cultura docent i la seva influència en la implementació de les orientacions curriculars. Els resultats de l’estudi aborden la influència d‟aspectes relacionats amb les cultures del professorat en els processos de desenvolupament curricular al‟àrea de ciències socials per formular recomanacions que permetin estudiar i millorar l‟adopció de propostes curriculars per docents de ciències socials de l’educació bàsica i mitjana a Colòmbia. Així mateix, allò que s’ha exposat en aquesta tesi doctoral pot brindar orientacions per a l’estudi dels processos de reforma curricular en el marc de les organitzacions educatives per tal d’analitzar el canvi educatiu més enllà del que passa a l’àmbit específic de l’aula de classe i de les pràctiques pedagògiques.