Anàlisi de l’assessorament extern en educació en funció de les assistències tècniques educatives a Xile i els factors que en determinen l’impacte a l’escola

L’assessorament extern en educació ha aconseguit posicionar-se de manera important com una forma de suport a les escoles que busquen revisar els seus processos interns per millorar els aprenentatges dels estudiants. Són diversos els països que han optat per incloure a les polítiques educatives els sistemes de suport als centres educatius (Anglaterra, Estats Units, Nova Zelanda, Suècia) i, entre ells, trobem Xile, el sistema educatiu del qual compta amb un ampli mercat de Assistències Tècniques Educatives que presten serveis d’assessorament extern a les escoles. La investigació analitza el funcionament de les ATE a les escoles en el context Xilè. Específicament, aborda l’efecte que tenen les assistències tècniques com a sistema de suport extern a l’escola per afavorir processos de canvi. L’objectiu general és: analitzar el procés d’assessorament que desenvolupen les Assistències Tècniques Educatives a l’escola i els factors que en determinen l’impacte. Considerant que les ATE s’han transformat en una estratègia força demandada per les escoles, amb una variada oferta de persones, empreses i institucions d’educació superior que lliuren aquest servei de suport extern, cal conèixer, des de la veu dels que han rebut assessorament , com han impactat les ATE a les escoles. En aquest sentit, l’ATE es defineix com: un servei d’assessoria directa als establiments educacionals proveïts per consultors externs, el propòsit dels quals és iniciar o sostenir processos de millora. A més, cal conèixer els models d’assessorament i el rol que assumeixen els assessors durant el procés d’assistència i contrastar-los amb els canvis que es generen a les escoles. La investigació assumeix un enfocament metodològic mixt concurrent. La població destudi són escoles que hagin estat assessorades per una ATE, la tècnica de mostreig és no probabilística intencional. Els instruments utilitzats van ser el qüestionari, elaborat especialment per a aquesta investigació i l’entrevista semiestructurada. Els informants van ser docents i directius de les escoles que van rebre assistència tècnica. Les anàlisis aplicades a les dades van ser de tipus estadístic (AFE, ANOVA, t per a mostres independents i Regressió Logística Binària), per a les preguntes obertes que contenia el qüestionari es va aplicar una anàlisi estadística de dades textuals (AEDT) i, per a l’anàlisi de les entrevistes es va recórrer a la teoria fonamentada. Els resultats mostren que, en general, els docents manifesten una valoració baixa respecte de l’impacte que pugui tenir l’ATE a les escoles, així com també del seu funcionament. S’han presentat diferències significatives entre els docents de les escoles de titularitat municipal i particulars subvencionades (PS), on els professors de les escoles PS presenten una millor valoració de les ATE. Tot i aquesta baixa valoració, també es pot observar que la variable que més influeix en l’assessorament és la durada del procés i, en el cas del model d’assessorament, s’aprecia que els models de col·laboració i de facilitació poden millorar l’impacte en les escoles. Pel que fa al rol de l’assessor, s’observa que el rol tipificat com a facilitador pot millorar la probabilitat d’impacte de les ATE en els canvis a les escoles. També apareixen com a variables rellevants que actuen com a barreres i facilitadores de l’assessorament, la comunicació entre assessor i assessorat, les actituds de l’assessor, una cultura organitzacional oberta al canvi, la participació dels docents totes les etapes de l’assessorament, la disposició dels professors cap al suport extern. Pel que fa a la sostenibilitat dels canvis, es va observar que les ATE no desenvolupen accions dirigides a la institucionalització, per tant les millores no es mantenen en el temps.