Disseny i avaluació d’un programa d’Educació emocional: Incidència en la Intel·ligència emocional autoinformada de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria

L’estudi portat a terme en aquesta tesi parteix dels principals avenços conceptuals i metodològics en educació emocional, per dissenyar un programa d’educació emocional per a les tutories de 3r i de 4t d’ESO, el programa EMMA. L’esmentat programa s’ha aplicat en un institut públic del Vallès Oriental on també s’ha realitzat una formació en educació emocional per capacitar els docents del centre on s’havia d’aplicar. Per tal de mesurar l’efectivitat del programa EMMA, s’ha partit de la perspectiva empiricoanalítica, a partir d’un disseny quasiexperimental amb grups experimentals i col·laboradors, no equivalents, amb pretest, postpretest i posttest. S’ha utilitzat el model d’autoinforme TMMS-24, a la vegada que en el posttest s’ha ampliat aquest model, creant el TMMS-24+, que afegeix diversos ítems per poder detectar possibles efectes de millora en alguns dels aspectes treballats (l’autoconeixement, l’autocontrol, l’empatia, l’assertivitat…); possibles millores produïdes arran de l’increment de la intel·ligència emocional esperat; així com la satisfacció de l’alumnat pel que fa a les tutories. Tanmateix, la l’avaluació de l’efectivitat, de tipus quantitativa, s’ha complementat amb una anàlisi qualitativa. L’avaluació del programa ha permès arribar a les següents conclusions: 1. L’aplicació del programa d’educació emocional ha millorat de manera significativa la intel·ligència emocional autoinformada de l’alumnat. 2. Ha millorat de manera significativa el grau de satisfacció de l’alumnat respecte a les activitats de tutoria en comparació a cursos anteriors. 3. Ha millorat de manera significativa la percepció que té l’alumnat de l’ambient de l’aula i del nivell de resultats acadèmics. 4. Els docents mostren un grau de satisfacció molt elevat vers la formació i el programa d’activitats. 5. Més del 70% del professorat que ha finalitzat la formació en educació emocional se sent capacitat per aplicar el programa d’activitats a les seves classes. Finalment, s’han identificat algunes dificultats per acabar formulant propostes de millora, relacionades amb el seu disseny, la implementació, la participació dels diferents agents, el programa d’activitats, els instruments de mesura, la difusió dels resultats, l’Administració educativa i els mitjans de comunicació.