La formació permanent del professorat centrada a lescola. Anàlisi del seu funcionament

Aquesta tesi es contextualitza en la realitat xilena, considera l’educació privada, sense aportacions estatals, orientant-se cap a la formació permanent del professorat centrada a l’escola i l’anàlisi del funcionament. Des del seu objectiu general, l’estudi analitza els fonaments i la viabilitat de la formació en centres amb l’ànim i l’interès de poder col·laborar en un millorament qualitatiu de les accions formatives del professorat. En el seu desenvolupament considera un marc teòric que proporciona les visions, les idees i els coneixements d’un conjunt d’experts en l’àmbit de la formació permanent del professorat com, de la mateixa manera, les aportacions d’especialistes i estudiosos del món de l’organització educativa en general i escolar en particular. Conjuntament contempla un marc de referència aplicativa que s’explicita mitjançant un estudi de camp. Aquest, metodològicament, va considerar treballs quantitatius i qualitatius. En el primer cas es va considerar els establiments educacionals particulars del sector orient de Santiago de Xile. En el segon, mentrestant, es va comptar amb la participació de tres establiments educacionals que utilitzen el model de formació en centres de manera habitual i que estan localitzats al nord, centre i sud del país. L’estudi entén la formació en centres com una modalitat que aglutina els docents d’un centre educatiu determinat considerant les seves pròpies necessitats, experiències i pràctiques; per construir-hi nous aprenentatges que donin resposta als seus requeriments específics. Considera la formació en centres com un model que permet la innovació, trobant-nos amb elements que l’afavoriran i d’altres que la dificultaran. Dins dels primers, ressalten el treball col·laboratiu i el concepte de canvi; en els segons, hi ha entre d’altres, el factor temps i el propi desgast de la professió docent. El model de formació en centres considera l’establiment escolar com a eix generador de l’activitat formativa, la qual es desenvolupa segons les característiques del centre i del professorat, permet que els participants formin part del seu disseny i fomenti l’autoformació. Les seves conclusions conjuguen els postulats exposats al marc teòric amb els estudis de camp efectuats. Intenta fer una síntesi de la temàtica tractada a tot l’estudi de tesis i pretenen realçar aquelles situacions més significatives que sorgeixen com a conseqüència de l’anàlisi del funcionament de la formació en centres. Des d’aquesta perspectiva, l’estudi assenyala, entre d’altres, que a la realitat xilena: Les accions formatives s’han caracteritzat per ser inorgàniques, individualistes, verticalistes, instrumentalistes, orientades cap a la correcció, frontals, dirigida gairebé exclusivament al professor d’aula i presentant escassa relació amb lexperiència dels seus destinataris. Cal entendre que l’escola és el lloc de privilegi on es fan les relacions socials, polítiques i escolars; centres educacionals autònoms i amb capacitat de gestió pedagògica i administrativa són els que treuen el cap com necessaris si es vol treballar amb més possibilitats d’èxit en la formació permanent centrada a l’escola. Es fa imperiós discutir i redefinir el rol dels docents davant del nou currículum que es planteja així com davant dels darrers models de gestió que es proposen. És urgent comptar amb espais horitzontals danàlisi, reflexió i deliberació sobre la pròpia pràctica; cal fer que els models de formació estiguin vinculats a la realitat laboral; és de vital importància que es faci efectiu el treball interdisciplinari i es potenciï el treball de i en col·laboració. És peremptori considerar les escoles com a comunitats professionals d’aprenentatge, això enfortirà l’optimització de les pràctiques docents i afavorirà que els estudiants siguin millors aprenents. “Mentre l’espai laboral no es converteixi en un espai d’aprenentatge, l’aprenentatge continuarà sent una idea atractiva però perifèrica” ​​Senge (1999: 36).