Les exigències canviants i complexes de la pràctica social i productiva, els processos de globalització, l’increment de la competitivitat i el desenvolupament tecnològic han evidenciat la necessitat de canvis en qualsevol tipus d’organització (Anderson, 2010; Brown, Leach i Covey, 2008) . Això passa especialment en els centres educatius, que estan obligats a ser més innovadors, creatius i eficients si pretenen abastar la complexitat emergent.
Associat a l’emergència del coneixement, com un dels protagonistes destacats de la societat actual i un element fonamental per a l’èxit de qualsevol tipus d’organització (Davis, Subrahmanian i Westerberg, 2005; Hislop, 2005; Nonaka i Takeuchi, 1995; Senge, 1992), la Creació i Gestió del Coneixement ha esdevingut una estratègia clau a les organitzacions del s. XXI, ja que el seu desenvolupament permet que els membres d’aquestes organitzacions generin innovacions que n’assegurin el futur (Albers, 2008). Vinculem, doncs, la capacitat d’una organització per innovar, a la seva capacitat per generar nou coneixement (Aramburu, Sáenz i Rivera, 2006; Nonaka i Takeuchi, 1995). En paraules de Harris (2008), “a gestió del coneixement humà és una dimensió crítica per a la supervivència organitzativa” (p.219).
Encara que no tenim cap dubte sobre la important projecció de la Creació i Gestió del Coneixement en l’àmbit organitzatiu (Davenport i Prusak, 2001; McElroy, 2003; Holsapple i Wu, 2008; Jamielniak i Kociatkiewicz, 2009; Lloria, 2008) estudis que, sobre aquesta disciplina, es fan des d’una perspectiva educativa i, concretament, des de l’organització i la gestió escolar, com a àrea concreta de coneixement on s’haurien d’emmarcar aquest tipus d’estudis.
Davant d’un objecte d’estudi tan ampli i complex com és la Creació i Gestió del Coneixement, sembla evident i necessària la seva acotació, com a objecte de recerca en una tesi doctoral. Així doncs, com se’n deriva el títol, centrem la nostra recerca en l’estudi dels factors condicionants de la Creació i Gestió del Coneixement a les organitzacions educatives.
L’escassa implantació i èxit dels processos de creació i gestió del coneixement en organitzacions educatives justifica el nostre interès en la delimitació dels factors condicionants de la creació i gestió del coneixement en aquest tipus d’organitzacions, ja que si som capaços de perfilar els elements que determinen que l‟aplicació d‟una estratègia de Creació i Gestió del Coneixement tingui més o menys probabilitats d‟èxit en una organització educativa, estarem fent un enorme pas en la generalització d‟aquesta estratègia gestora en l‟àmbit educatiu.
Específicament, el propòsit d’aquesta tesi és explorar, descriure, comprendre, analitzar i explicar els factors condicionants (barreres i facilitadors) dels processos de creació i gestió del coneixement desenvolupats en el marc de les organitzacions educatives. Entesos aquests condicionants, com aquells factors que fomenten o inhibeixen la creació i gestió del coneixement.
Un cop exposat el problema i el propòsit de la nostra tesi, passem ara a comentar l’estructura del treball.
El marc teòric de la investigació s’estructura en dues parts clarament diferències, precedides per un primer capítol en què, bàsicament, presentem i justifiquem l’objecte d’estudi i especifiquem els objectius de la investigació: Part I: Context i propòsit de la creació i Gestió del Coneixement. La Creació i Gestió del Coneixement, com a estratègia i procés organitzatiu, no es pot entendre al marge de les organitzacions, ni d’altres processos organitzatius amb més tradició. Així, doncs, iniciem l’aproximació a la Creació i Gestió del Coneixement a partir de la revisió dels processos de desenvolupament organitzatiu i innovació (capítol 2), les teories d’aprenentatge organitzatiu i organitzacions que aprenen (capítol 3) i el desenvolupament professional (capítol 4).
¿ Part II: La Creació i Gestió del Coneixement. Un cop plantejat el marc organitzatiu que confereix sentit als plantejaments de la Creació i Gestió del Coneixement, durant aquesta segona part del marc teòric ens endinsem en els processos, models, condicionants, eines i mètodes de mesura propis de la Creació i Gestió del Coneixement (capítols 5, 6, 7 i 8).
Després de concretar i justificar, durant els primers capítols, el problema de recerca, el propòsit i els objectius de l’estudi presentat i la revisió teòrica que ens serveix de referència per a la comprensió i la delimitació de l’objecte d’estudi, obrim la part III de la tesi, titulada “Marc Aplicat”, i en què oferim una descripció detallada del disseny i desenvolupament de la investigació (capítols 9, 10, 11, 12 i 13).
Finalment, tanquem la tesi, però no la investigació, amb les conclusions, les limitacions de l’estudi i les prospectives sobre futures línies de recerca (part IV, capítol 14).