Estudi sobre innovació educativa a universitats catalanes mitjançant l’aprenentatge basat en problemes i en projectes

Aquesta recerca pretén descriure com alguns grups han dut a terme en el marc institucional de la universitat innovacions de tipus curricular. Aquesta s’estructura en dos grans blocs: un bloc teòric, on es revisen els fonaments i les aportacions principals sobre l’objecte d’estudi d’aquesta investigació i un bloc pràctic de disseny i presentació dels resultats de la investigació. Les preguntes de partida han estat: 1. Què caracteritza la cultura innovadora a les Universitats? 2. De què depèn el major o menor èxit a les innovacions? L’objectiu general de l’estudi és analitzar les característiques de la cultura innovadora a centres o grups de les universitats catalanes que apliquen la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes i de l’aprenentatge basat en projectes. El nostre estudi s’emmarca en l’enfocament qualitatiu i com a disseny de recerca s’opta per l’estudi de casos. Quatre són els centres seleccionats per a aquesta tesi. Tots els centres han implantat un canvi curricular amb l‟ABP i pertanyen a quatre universitats catalanes. Variables principals/categories: origen, valors, fases i estratègies, lideratge, resistències, impacte i finançament. Els instruments de recollida d’informació han estat les entrevistes en profunditat i els Focus grup, aplicats als impulsors/promotors de les innovacions i als agents implicats (docents). Resultats: en relació amb l’origen de les innovacions, la insatisfacció amb la docència impartida i el contacte amb altres universitats que utilitzen aquestes metodologies, es troben entre les més destacades, un lideratge a nivell institucional i amb suports dels decents és el tipus de lideratge més representatiu de l’èxit, les fases i estratègies no apareixen ben delimitades a cadascuna de les innovacions estudiades, com a valors es destaca que els docents estan més motivats per la docència i els processos d’aprenentatge dels estudiants, apareixen poques resistències i quan aquestes apareixen ho fan de manera manifesta, limpacte a nivell dels docents ha estat majoritàriament en el canvi de rol del professor i en la majoria dels casos estudiats no hi ha hagut un increment dels recursos econòmics. Destaquem entre les conclusions principals: el treball col·laboratiu dels docents i l’abast de les innovacions com a elements que asseguren l’èxit, així com que quan el projecte d’innovació s’ha concentrat en una visió molt personalitzada ha propiciat que la innovació sigui d’abast més limitada, que aquelles en què el lideratge ha estat més consensuat i compartit i que en els casos en què la innovació té més abast i amplitud són aquells en què la docència prima sobre altres activitats del professorat com la investigació o l’exercici professional.