Influència de les pràctiques de gestió curricular dels caps d’unitats tècniques pedagògiques a les pràctiques pedagògiques docents d’establiments municipals. El cas de les regions Bío Bío i Araucanía-Chile

Director de tesi: Joaquín Gairín Sallán
Data de defensa: 02/06/2017
Autor: Guillermo Andrés Rodríguez Molina

Aquesta tesi doctoral va tenir com a tema central el lideratge pedagògic, puntualment es va analitzar la influència de les pràctiques de gestió curricular de les Unitats Tècniques Pedagògiques (UTP) a les pràctiques docents d’establiments municipals de Xile. Específicament a les regions Bío Bío i Araucanía. Aquesta investigació està organitzada en cinc blocs i onze capítols amb els seus respectius subapartats. L’estudi va sorgir a partir de la vigència que tenen els lideratges a les organitzacions escolars al camp investigatiu i la forta permeabilització en tots els àmbits de gestió escolar. Principalment, es va indagar com a subjecte d’estudi aquells lideratges pedagògics, que a Xile són anomenats caps d’unitats tècniques pedagògiques (JUTP), les seves pràctiques de gestió curricular i com aquestes influeixen en les pràctiques dels docents. A més, es va dissenyar un model de gestió curricular a partir de l’evidència recol·lectada a la investigació. La tesi va seguir un marc metodològic sota un paradigma interpretatiu la qual cosa va permetre aprofundir el coneixement i la comprensió del perquè de la realitat del fenomen estudiat, considerant el dinamisme i la diversitat de l’àmbit educatiu. Es va treballar amb un mètode mixt de recerca en què es van complementar els dissenys qualitatius i quantitatius. Aquests dissenys es van aplicar en dues fases diferents i es van integrar als apartats de discussió de resultats i conclusions. La fase qualitativa es va treballar amb enfocament destudi de casos i la fase quantitativa va ser del tipus descriptiva. El treball de camp es va realitzar en dues regions de Xile enquestant 567 caps d’unitats tècniques pedagògiques (JUTP) i fent una anàlisi d’aprofundiment en 5 casos. Les tècniques de recol·lecció d’informació van ser: qüestionari, entrevistes individuals, focus group, observació participant i anàlisi documental. Entre els resultats trobem que els JUTP tenen més preparació en àmbits de gestió pedagògica que els directors; a més, utilitzen entre el 40 i el 100% del seu temps en tasques de l’ensenyament i el currículum. Realitzen avaluacions internes a les professors almenys una vegada a l’any, posant el focus en les metodologia i la interacció professor-estudiant, però, deixen aspectes com la didàctica i teories d’aprenentatge relegats a un segon pla, i és reconeguda com una debilitat competencial. Manifesten que com a principal limitant per a les seves funcions són de l’exterior de l’establiment, especialment originades pels sostenidors dels establiments. A nivell d’implementació de pràctiques de gestió, ens trobem que implementen sobre un 90% totes les pràctiques de lideratge pedagògic. Quant a la influència que aquestes tenen en les pràctiques docents, ens trobem que, la reflexió pedagògica; monitoratge a l’aula i el seguiment de la cobertura curricular, sí que tenen una correlació positiva amb algunes de les pràctiques docents, com per exemple: anàlisi de les activitats de classes, anàlisi de classes, interacció pedagògica, qualitat de retroalimentació, reflexió pedagògica, entre d’altres . Entre les conclusions que es van obtenir a partir dels resultats i donant resposta als objectius de la investigació, ens trobem que els JUTP exerceixen la majoria de funcions del lideratge pedagògic. D’altra banda, són reconeguts com a líders pedagògics pel cos docent i, a nivell de pràctiques, tenen una influència directa i positiva en diverses pràctiques pedagògiques dels professors. Són capaços d’articular les pràctiques amb les accions estratègiques de l’organització i distribuir-se laborals amb els directors dels establiments. A nivell de normativa, es va trobar que no hi ha una política clara pel que fa a les funcions d’aquests professionals, no hi ha una formació específica per assumir aquestes funcions i que la seva integració a les organitzacions depèn tant del sostenidor com dels directors.

Comparteix a les xarxes: