Autoavaluació de programes deducació universitària virtual

Director de tesi: Joaquín Gairín Sallán
Data de defensa: 21/11/2016
Autor: Renata Marciniak

Per millorar la qualitat dels programes deducació virtual, les persones responsables de la seva execució necessiten, a més del punt de vista que els ofereixen les avaluacions externes realitzades pels professionals externs o aliens a la universitat, disposar duna visió pròpia sobre lestat del programa, les seves fortaleses, debilitats i oportunitats de millora. Aquest enfocament fa possible l’autoavaluació que és el primer pas en el procés de millora continuada. Dur a terme l‟autoavaluació d‟un programa d‟educació universitària virtual implica comptar amb un model d‟autoavaluació particular que tingui en compte les peculiaritats d‟aquests programes. L’objectiu de la present investigació està orientat al disseny d’un model aplicatiu per a l’autoavaluació dels programes esmentats que integri l’avaluació de la qualitat del propi programa virtual i l’avaluació contínua d’aquest. D‟aquesta manera, s‟espera que el model es converteixi en una eina útil per avaluar i millorar tots els elements que constitueixen un programa virtual i cadascuna de les tres fases per les quals el programa passa durant la seva existència; és a dir, la fase inicial, la fase de desenvolupament i la fase final. El punt de partida del disseny del model va ser lanàlisi bibliograficodocumental sobre els elements de programa deducació universitària impartit sota la modalitat virtual i indicacions sobre el mètode davaluació daquest, així com lestudi documental sobre els estàndards, models i eines desenvolupats per avaluar la qualitat deducació virtual que actuen com a aliats per a lautoavaluació del programa esmentat anteriorment. A partir dels resultats de l’anàlisi esmentada es va construir el Model d’Autoavaluació de Programes d’Educació Universitària Virtual compost de dues variables, catorze dimensions i cent onze indicadors. Per facilitar l’aplicació i precisar la utilitat dels indicadors proposats es va elaborar una fitxa descriptiva per a cadascun dels indicadors que conté elements indicats per la norma UNE 66175. Abans de construir el model definitiu, se’n van elaborar dos esborranys que es van sotmetre al procés de validació per experts internacionals en l’educació virtual, aplicació pilot a l’autoavaluació de quatre programes virtuals oferts per la Universitat Oberta ia Distància de Mèxic i dos grups de discussió, un entre els professionals del Sistema d’Universitat Virtual de la Universitat de Guadalajara ( Mèxic) i l’altre entre cinc usuaris (estudiants) de l’educació universitària virtual. L’aplicació pilot del model dissenyat en l’autoavaluació de quatre programes d’educació universitària virtual va permetre comprovar-ne el gran potencial a l’hora d’avaluar la qualitat dels programes mitjançant la detecció dels punts forts i febles i l’obtenció de dades rellevants que serveixen de base per elaborar un pla d’acció de millora. Va permetre, alhora, proposar diferents propostes per facilitar la implementació del model en la realitat universitària. Entre aquestes propostes hi ha, estratègies per implementar i seguir el model, estratègies per superar les resistències a la implementació del model, un protocol en línia d’autoavaluació de programes d’educació universitària virtual, un qüestionari d’opinió dels estudiants sobre el programa virtual a la fase del desenvolupament i la proposta de la conferència magistral sobre el Model d’Autoavaluació de Programes d’Educació Universitària Virtual proposat.

Comparteix a les xarxes: