Explorant la competència digital pedagògica del professorat universitari i la seva relació amb les pràctiques docents

Director de tesi: Cristina Mercader Juan
Data de defensa: 22/10/2026
Autor: Muhammad Tayyab Ilyas
Finançament global: https://journal.unm.ac.id/index.php/progresif/article/view/12473 €

La utilització efectiva de la tecnologia ha esdevingut central en la docència universitària, però els docents universitaris del Pakistan operen sota condicions estructurals per a les quals la majoria de marcs de competència digital no van ser dissenyats. Aquest estudi es va preguntar quines estratègies es poden emprar per millorar la utilització de la tecnologia a l’educació superior pakistanesa i, en respondre-hi, es va proposar formular un marc que els docents universitaris i les institucions puguin aplicar en els seus propis contextos. Es va emprar un disseny seqüencial explicatiu de mètodes mixtos a la Universitat de Gujrat. La fase quantitativa va enquestar 127 membres del professorat d’una població de 478 mitjançant el qüestionari CheckIn Higher Education, fonamentat en el marc DigCompEdu, que avalua set àrees de competència en sis nivells de domini, de l’A1 al C2. La fase qualitativa va consistir en 32 entrevistes semiestructurades, amb 17 participants de nivells inferiors (A1, A2, B1) i 15 de nivells superiors (B2, C1, C2). Els resultats van situar el 18,9 per cent dels enquestats en competència baixa, el 50,4 per cent en mitjana i el 30,7 per cent en alta, amb l’àrea d’Educació Oberta com la més feble (59 per cent baix) i l’Avaluació en segon lloc (40 per cent baix). El gènere no va mostrar diferències significatives, t(120) = -0,57, p = ,57. L’anàlisi temàtica va produir vuit temes entre els docents amb competència més baixa i deu entre els seus homòlegs amb competència més alta, fent emergir pràctiques contingents a la infraestructura, sistemes de suport mediats per parells i a l’ombra, respostes preservadores de la dignitat davant el fracàs públic i compromisos divergents amb la intel·ligència artificial. Integrant ambdues fases, l’estudi proposa el Marc de Competència Digital Centrat en la Infraestructura, que tradueix les troballes en accions estructurals, psicològiques, formatives i estratègiques per millorar la utilització de la tecnologia. El marc concep la competència com a socialment distribuïda i contingent a la infraestructura, posant en evidència punts cecs del DigCompEdu i el TPACK, i oferint una guia pràctica per a l’educació superior al Sud Global.

Comparteix a les xarxes: