Condicionants i oportunitats per al treball en equip: estudi de les facultats i escoles de fisioteràpia catalanes

Introducció. La nostra investigació parteix de la premissa que el treball en equip a la universitat pot ser un factor d’impuls de l’eficàcia i l’eficiència, tant dels equips com de la institució a què pertanyen. A la universitat, com en altres organitzacions, és freqüent utilitzar el terme treball en equip com un aspecte inherent de la institució. No obstant això, a la pràctica no és gaire visible. Els aspectes que influeixen el treball en equip són diversos i abasten des del context fins a les persones. Les tendències organitzatives actuals consideren l’equip com a peça clau, com ja havia passat a finals del segle XX, però cal reformular i reinterpretar les formes i les maneres de funcionar dels equips en els nous contextos. En el món actual, les organitzacions amb més probabilitat de prosperar són aquelles que presenten les característiques de flexibilitat, adaptabilitat, creativitat i aprofitament de les oportunitats, i on l’enfocament d’equip pot representar el context afavoridor. A les universitats no sempre es produeixen les circumstàncies favorables per a l’enfocament organitzatiu d’equip. La raó es pot trobar bé per l’aparició de barreres que frenen el rendiment dels equips, o bé perquè no s’impulsen les situacions favorables per al desenvolupament dels processos d’equip. Metodologia. El nostre estudi s’emmarca en el paradigma interpretatiu mitjançant un disseny de recerca no experimental, transeccional i descriptiu. La descripció ens ha permès comprendre un fenomen social des del context d’estudi propi i a partir de les percepcions de les persones, posant èmfasi en l’enfocament qualitatiu sense excloure el vessant quantitatiu. S’ha elaborat una estratègia analítica general, que a la nostra recerca s’ha desenvolupat en tres fases metodològiques. A la 1a fase s’ha utilitzat l’estudi de cas únic com a prova pilot, a la 2a fase s’ha utilitzat l’anàlisi correlacional i a la 3a fase s’ha utilitzat l’estudi multicasos per reproduir la mateixa situació que a l’estudi de cas únic a partir de certes adaptacions. Resultats. El procés d‟agregació dels resultats ha mostrat tres aspectes. Primer, que la normativa ofereix llibertat a les facultats per adoptar el model organitzatiu més convenient, però no defineix amb claredat els equips docents com a unitats funcionals de gestió. Segon, que les facultats construeixen contextos organitzatius poc favorables per al treball en equip i per a l’efectivitat dels equips. Tercer, que els grups humans de les facultats no presenten un desenvolupament suficient per disposar de pautes de funcionament establertes, aspecte que els dificulta ser més efectius en les tasques que desenvolupen. Conclusió. L’enfocament d’equip a les facultats i escoles de fisioteràpia de Catalunya es troba en una fase inicial, que necessita tant mesures orientades a les persones com mesures que afavoreixin la implementació dels equips docents com unitats bàsiques organitzatives. Un aspecte positiu és que tant l’organització com els equips, són dependents en gran manera de la motivació individual de les persones i de líders capaços de seduir els components de l’equip. La focalització de les facultats i escoles en facilitar aquestes condicions pot representar un avenç cap a l’efectivitat; tanmateix, és possible que no hagin identificat les situacions que el treball en equip pot generar com a valor diferencial i competitiu.