El present estudi tracta de comprendre alguns dels mecanismes que faciliten l’aprenentatge en les organitzacions públiques. Tot i que la seva elaboració no ha comptat amb recursos econòmic, que han limitat les seves possibilitats i extensió, ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que ha animat a la seva realització a les taules de coordinació de responsables de formació dels diversos organismes de la Generalitat de Catalunya.
La difusió interna de l’informe ha de servir per promoure i impulsar un debat sobre el sentit, utilitat i efectivitat dels mecanismes que actualment es relacionen amb la promoció i desenvolupament de l’aprenentatge a les organitzacions; també per comprendre noves modalitats de formació i funcionament institucional i per reforçar un canvi de cultura en la nostra forma tradicional de concebre i treballar a les organitzacions.
El propòsit de l’estudi és analitzar els processos d’aprenentatge organitzatiu i informal generats en l’àmbit de l’administració púbica. Els objectius que es deriven són:
- Identificar els punts forts de l’organització i les àrees de major impacte estratègic en relació a l’aprenentatge organitzatiu.
- Caracteritzar el tipus d’aprenentatge informal desenvolupat a l’administració pública.
Per assolir els objectius, es planteja un disseny metodològic eminentment quantitatiu, basat en l’estudi per enquesta. Concretament, s’ha utilitzat un qüestionari que combina, per una banda, una adaptació del qüestionari sobre “organitzacions que aprenen”, desenvolupat i publicat per Karen E. Watkins i Victoria J. Marsick (Watkins en 1993, i, d’altra banda, una adaptació del qüestionari sobre aprenentatge informal utilitzat per Margaret C. Lohman (2005). El qüestionari definitiu es presenta a l’annex i els aspectes relacionats amb l’adaptació del qüestionari es comenten en un subapart específic.