Hi ha un nombre en augment de joves marginats a Europa. Al llarg de l’última dècada, l’índex d’atur dels joves a la Unió Europea era quasi el doble d’alta que l’índex per la població en general. Al 2011, Espanya va tenir l’índex més alt de joves en situació d’atur: 46,4% i Romania la segona: 23,7% (Eurostat). La Comissió ha iniciat un pla d’acció per a reduir l’abandonament primerenc de les escoles i reduir el número de persones en risc de pobresa o d’exclusió social, essent per la Unió Europea un dels objectius claus a l’estratègia per a l’Europa del 2020. Hi ha un amplia diversitat de grups vulnerables de gent jove a tota Europa. Actualment, la crisi econòmica i financera està directa o indirectament afectant a les classes mitjanes i baixes, amb les controvertides polítiques per a reduir el dèficit fiscal, les quals han significat, per exemple, una pujada del cost de l’accés a l’educació superior (un dels camins possibles cap a la millora social i econòmica), creant, en alguns països europeus, nous grups exclosos de l’educació superior.
Les desigualtats a l’educació per raons geogràfiques, ètniques i d’origen social, així com el salari, les retribucions en les oportunitats laborals són dimensions crítiques de l’exclusió social (e.g. Eurostat, 2009; International Labour Organization, 2009). El desenvolupament de polítiques, incloses aquelles en relació a l’educació, que ampliïn l’accés a les oportunitats, es essencial per a combatre la naturalesa permanent de l’exclusió. En aquest sentit, i en el marc del procés de Bolonya, la dimensió social de l’educació superior ha estat present des del comunicat de Praga al 2001, el qual emfatitza la necessitat de treballar cap a la inclusió d’estudiants i cap a la promoció de possibilitats de mobilitat per a tots. Les successives declaracions i comunicats (Berlin, 2003; Bergen, 2005; London, 2007; Leuven and Louvain-la-Neuve, 2009; Budapest-Vienna, 2010; Bucharest, 2012) continuen insistint en la necessitat de promoure la dimensió social a la construcció i consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i especialment, la necessitat de crear modalitats d’aprenentatge flexibles a l’educació superior així com la provisió de serveis adequats pels estudiants (London communiqué, 2007).
Informes recents elaborats pel EACEA/EURYDICE (2012) subratllen aquesta qüestió quan indiquen que, malgrat el gran progrés fet als sistemes educatius d’Europa, encara queden reptes que necessiten ser superats: promoure objectius mesurables en relació a la dimensió social, establir sistemes per a monitoritzar la participació d’aquells grups menys representats a l’Educació Superior; traslladar aquelles polítiques ja existents en d’altres regions d’Europa sobre l’Educació Superior per a actualitzar les mesures d’assistència a grups vulnerables. L’objectiu de la nostra proposta és promoure l’educació i la inclusió social d’aquells grups menys representats així com els estudiants poc habituals, per d’aquesta manera poder satisfer una de les qüestions considerades més prioritàries i dirigir-los clarament una de les característiques més importants del programa Erasmus+: “promoure l’equitat i la inclusió facilitant l’accés als estudiants amb trajectòries amb desavantatge i menys oportunitats en comparació als seus iguals” (p. 13, guia del programa Erasmus+).
Aquest objectiu principal està concretat en 4 objectius operatius: (1) establir un mapa amb les polítiques institucionals per a atendre grups vulnerables en relació a l’accés i èxit acadèmic; (2) establir pautes per a ser implementades a les institucions d’educació superior per a promoure iniciatives encaminades a encoratjar l’accés i el desenvolupament amb èxit d’aquells estudiants que no tenen suficient representació a les universitats; (3) crear estratègies conjuntament i mesurar la promoció de l’accés, permanència i èxit d’estudiants vulnerables i d’altres estudiants no habituals a la universitat; (4) crear un laboratori per a la creació d’estratègies flexibles d’innovació amb la idea de promoure el compromís social de les institucions d’educació superior en relació als grups d’estudiants més vulnerables.