El passat 22 d’octubre de 2026, Muhammad Tayyab Ilyas va defensar la seva tesi doctoral, titulada Exploring University Teachers’ Pedagogical Digital Competence and Its Relationship with Teaching Practices, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El tribunal va estar format per la Dra. Mireia Usart Rodríguez (Universitat Rovira i Virgili), el Dr. Antoni Navio Gámez (Universitat Autònoma de Barcelona) i el Dr. Mario Grande de Prado (Universidad de León). La tesi ha estat dirigida per la Dra. Cristina Mercader.
La recerca analitza com la competència digital pedagògica del professorat universitari es relaciona amb les seves pràctiques docents en contextos amb limitacions estructurals i tecnològiques. Concretament, l’estudi se centra en l’educació superior del Pakistan, on molts docents desenvolupen la seva tasca en condicions per a les quals els principals marcs de competència digital no van ser concebuts inicialment.
Amb l’objectiu d’identificar estratègies per millorar la integració de la tecnologia en la docència universitària i proposar un marc aplicable a diferents contextos institucionals, la investigació es va dur a terme a la Universitat de Gujrat mitjançant un disseny seqüencial explicatiu de mètodes mixtos. La fase quantitativa va incloure una enquesta a 127 docents, basada en el qüestionari CheckIn Higher Education i el marc DigCompEdu, mentre que la fase qualitativa es va desenvolupar a través de 32 entrevistes semiestructurades amb professorat de diferents nivells de competència digital.
Els resultats mostren que el 18,9% del professorat participant presenta un nivell baix de competència digital pedagògica, el 50,4% un nivell mitjà i el 30,7% un nivell alt. Les àrees amb més dificultats són l’Educació Oberta i l’Avaluació, mentre que no s’han identificat diferències significatives segons el gènere. L’anàlisi qualitativa revela, entre altres aspectes, la influència de la infraestructura disponible, la importància dels sistemes de suport entre iguals, les estratègies per afrontar situacions de fracàs públic relacionades amb la tecnologia i les diferències en l’adopció de la intel·ligència artificial en la docència.
A partir de la integració dels resultats quantitatius i qualitatius, la tesi proposa el Marc de Competència Digital Centrat en la Infraestructura (Infrastructure-Centered Digital Competence Framework), una aportació innovadora que planteja accions estructurals, formatives, psicològiques i estratègiques per afavorir un ús més efectiu de la tecnologia en l’educació superior. El model concep la competència digital com un fenomen socialment distribuït i condicionat per la infraestructura disponible, aportant una visió complementària als marcs DigCompEdu i TPACK i oferint orientacions especialment rellevants per a institucions d’educació superior del Sud Global.
Consulta la tesi aquí.
