Com s’aprèn a participar? Com es formen ciutadans crítics, compromesos i capaços d’incidir en la seva comunitat? I quin paper poden tenir els caus i els esplais en aquest procés? Aquestes són algunes de les preguntes que aborda l’article L’associacionisme educatiu de base voluntària: participació, governança i funció pedagògica, publicat recentment a la revista REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació.
L’estudi, signat per Mar Urbistondo Miquel, José Luís Muñoz Moreno i Saida López Crespo, ofereix una mirada innovadora sobre una realitat profundament arrelada a Catalunya, però encara poc estudiada des de la recerca educativa: l’associacionisme educatiu de base voluntària. La publicació s’emmarca en la tesi doctoral que està desenvolupant Urbistondo Miquel a la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Muñoz Moreno i López Crespo, membres del CRiEDO.
Quan pensem en els caus i els esplais, sovint els associem a activitats de lleure, excursions o campaments. Tanmateix, la recerca planteja una qüestió molt més profunda: i si una de les seves aportacions més importants fos la formació de ciutadania activa i democràtica?
A partir d’una revisió de la literatura especialitzada i de l’anàlisi de les principals federacions de l’escoltisme i de l’esplai de Catalunya, els autors identifiquen els elements que caracteritzen aquest model educatiu: l’educació integral i vivencial, el protagonisme dels infants i joves, l’autogestió, la participació activa i el compromís amb la transformació social. Els resultats mostren que aquestes entitats són molt més que espais de lleure educatiu, i constitueixen contextos privilegiats d’aprenentatge, implicació comunitària i desenvolupament personal.
Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és evidenciar que la participació no és només una finalitat educativa, sinó també una metodologia i una forma d’organització. En aquest sentit, la governança assembleària, el lideratge distribuït i la corresponsabilitat no apareixen únicament com a mecanismes de gestió interna, sinó com a autèntiques experiències d’aprenentatge democràtic. Aprendre a deliberar, prendre decisions col·lectives, assumir responsabilitats, coordinar equips o gestionar conflictes forma part del mateix procés educatiu. En altres paraules, la manera d’organitzar-se també educa.
L’article aporta, a més, una proposta analítica que ajuda a comprendre la relació entre participació, governança i funció pedagògica. Aquesta mirada permet entendre per què els caus i els esplais han esdevingut al llarg del temps espais especialment valuosos per al desenvolupament de competències cíviques, la construcció de vincles comunitaris i l’aprenentatge de la democràcia des de la pràctica quotidiana.
La recerca també aborda una qüestió especialment pertinent en el context actual: què fa possible que les persones joves participin de manera sostinguda en projectes col·lectius? Lluny d’atribuir-ho exclusivament a la motivació individual o al compromís altruista, l’estudi identifica factors socials, organitzatius i personals que poden afavorir o dificultar aquesta participació. Aspectes com la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge, la burocratització, la concentració de responsabilitats o el sentiment de pertinença influeixen directament en la sostenibilitat dels equips educatius voluntaris.
Aquesta aportació és rellevant perquè contribueix a superar visions simplificades o idealitzades del voluntariat. Els resultats suggereixen que la participació juvenil no depèn només de la voluntat de les persones, sinó també de les condicions materials, organitzatives i simbòliques que permeten fer-la possible i sostenible al llarg del temps.
En un moment en què sovint es qüestiona la implicació de les noves generacions en la vida col·lectiva, aquesta recerca reivindica el paper dels caus i dels esplais com a espais de construcció de ciutadania, aprenentatge democràtic i transformació social. Al mateix temps, ofereix eines conceptuals valuoses per a investigadors, educadors, responsables d’entitats juvenils i totes aquelles persones interessades en la participació, la governança democràtica i l’educació no formal.
Referència:
Urbistondo Miquel, M., Muñoz Moreno, J. L. i López Crespo, S. (2027). L’associacionisme educatiu de base voluntària: participació, governança i funció pedagògica. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 20(1), 53775.
Accés a l’article complet aquí.
