Cultura d’investigació de les universitats espanyoles

Les universitats han d’adaptar-se als reptes de la competitivitat social i les seves noves demandes, però encara hi ha poca evidència de com aquests canvis són percebuts pels acadèmics. L’article presentat per Castro i Ion proporciona un punt de vista sobre aquest aspecte i analitza la cultura investigadora de 5 universitats espanyoles des de la perspectiva de diferents cossos acadèmics. La metodologia empleada va ser la qualitativa, en un estudi de cas amb 43 entrevistes en profunditat amb líders institucionals (vicerectors i directors), responsables de les activitats de recerca (directors de centres de recerca) i investigadors (investigadors doctors i postdoc).

Els resultats apunten a un evident canvi en la missió institucional que implica passar d’un model on l’ensenyament i la recerca cohabiten, cap a un altre model on l’activitat investigadora s’intensifica. Les manifestacions de la nova cultura investigadora es caracteritzen per la cerca de l’eficiència i competitivitat a tots els nivells dels cossos acadèmics. Tot i els canvis en el model universitari, els participants perceben que el model tradicional i el nou coexisteixen i afecten a l’estructura de la universitat, al funcionament dels centres i departaments i a la dinàmica dels equips de recerca, cosa que causa insatisfacció dels investigadors que, en aquest context, han de lidiar amb l’increment de la pressió per publicar i obtenir finançament extern per assegurar la seva “supervivència”. La cultura d’investigació també és caracteritzada com aquella que es mou cap a l’escassetat de mesures de suport per a l’aprenentatge, la confusió percebuda entre el discurs polític i la pràctica acadèmica i l’intent de reubicar la universitat en el context social, a través de redefinir el seu rol i promoure activitats de transferència.

Per accedir al text complet: http://goo.gl/OZwemO