Els professors Diego Castro i David Rodríguez van participar en el 14è Congrés Internacional d’Educació Superior a l’Habana.
Del 5 al 9 de febrer els professors Diego Castro i David Rodríguez, ambdós membres del CRiEDO, van assistir al Congrés Universitat 2024. En concret van participar en el taller internacional sobre la gestió de recursos humans i el seu impacte en la qualitat de l’educació superior.
Per una banda, el Diego Castro va participar a través de la contribució, “El clima intergeneracional de la investigació universitària a Espanya”. L’economia orientada al valor del coneixement ha transformat la societat i l’enfocament de la universitat, que ha transitat cap a un model de mercat. Els canvis profunds produïts sota aquest nou model han tingut implicacions en les funcions institucionals, especialment en la recerca. En el cas d’Espanya, aquesta transformació ha coincidit, a més, amb una conjuntura generacional molt particular on coexisteixen diverses generacions de professorat universitari d’acord amb la seva edat cronològica. Això ha generat que l’estudi de les relacions intergeneracionals resulti un focus d’interès i preocupació. L’objectiu d’aquesta aportació ha estat analitzar el clima intergeneracional del professorat universitari espanyol a la funció de recerca. Per això s’ha aplicat el qüestionari Workplace Intergenerational Climate Scale (WICS) de King & Bryant (2017) que s’estructura en 5 subescales: manca d’estereotips generacionals, afecte intergeneracional positiu, contacte intergeneracional, inclusió generacional al lloc de treball i retenció generacional . Hi han participat 2003 investigadors procedents de 10 universitats públiques d’Espanya. Els resultats obtinguts indiquen que, en general, entre els investigadors hi ha un bon clima intergeneracional, encara que es manifesten certs estereotips generacionals. Els investigadors de més edat (Baby Boomers i Millenials) són els que manifesten una percepció més positiva de les diferents dimensions que expliquen el clima intergeneracional en el desenvolupament de la funció investigadora.
Per altra banda, el David Rodríguez, va participar a través de la contribució, “L’aprenentatge intergeneracional entre docents i investigadors universitaris. El cas de les universitats espanyoles”. L’evolució demogràfica del professorat i els investigadors de les universitats espanyoles, juntament amb les polítiques de jubilació, plantegen nous reptes i desafiaments per a aquestes institucions. Les polítiques de desenvolupament professional i de retenció del talent són uns dels àmbits més afectats. L’objectiu d‟aquesta contribució és explorar els processos d‟aprenentatge intergeneracional entre el professorat universitari en contextos laborals. El treball de camp implica l’aplicació d’un qüestionari a una mostra representativa de docents i investigadors universitaris (n=1604) i entrevistes a directius universitaris i professors de les quatre generacions que conviuen avui dia als departaments i les unitats universitàries. Els resultats, més enllà de corroborar l’envelliment de les plantilles docents, mostren una positiva percepció de les relacions intergeneracionals i una certa cultura d’innovació. Això entra en certa contradicció amb una percepció negativa de la cultura d’aprenentatge organitzatiu. Aquests resultats ens permeten destacar la importància d’establir més instàncies de treball col·laboratiu intergeneracional, a més de crear eines concretes que retinguin el coneixement perquè no es perdin després d’una jubilació o canvi de treball.
Tota la informació del Congrés aquí.