Avenços en el treball de Marcia Lópes Reis, professora visitant de l’EDO

Com assenyala, les primeres aproximacions a les realitats dels tres països indiquen que, tot i compartir un sentiment com a iberoamericanes, no hi ha tantes similituds com semblaria a primera vista. El que crida més l’atenció, per exemple, és la diversitat i multiplicitat de cultures a les escoles de Barcelona i rodalies i, paral·lelament, també la paradoxa de pràctiques en els centres educatius, encara molt allunyades dels recursos tecnològics actuals. Ens recorda, al respecte, la publicació de Dewey de 1899 referida a “l’escola com a reflex de la societat”.

Una part de l’estudi que realitza la Dra. Lópes analitza les relacions entre els processos de concepció de les polítiques públiques d’educació i les pràctiques quotidianes. Com diu, les reformes educatives, sobre tot les realitzades a partir dels anys 90, de molts països occidentals han promogut processos de descentralització educativa i d’autonomia institucional, impulsant propostes com el canvi basat en l’escola o els projectes d’innovació institucional. Encara resulta difícil generalitzar, podria dir-se que aquestes reformes són part d’un projecte de racionalitat tècnic-científica de contemporaneïtat i s’encaminen a establir un sistema d’administració educativa mitjançant el qual les escoles passen a ser una de les unitats bàsiques en la presa de decisions. La transformació afecta a una sèrie d’aspectes rellevants en àrees com: el currículum, el personal o el pressupost.

El seu interès últim és analitzar els efectes de les reformes impulsades, considerant que, en el cas de Brasil, han estat molt directament influenciades per les mirades dels investigadors espanyols, mentre que en el cas de Xile han seguit models més centrats en resultats i en competències.

Marcia Lópes Reis és professora de la Universidade Paulista (UNIP) de Brasil, i és professora visitant de l’EDO durant l’any 2011.