World-wide barriers and enablers to achieving evidence-informed practice in education: what can be learnt from Spain, England, the United States, and Germany?

Existeix un impuls global per reforçar les connexions entre la investigació i la pràctica en educació. No obstant això, fomentar la pràctica basada en l'evidència (EIP) ha demostrat ser un repte. De fet, aquest "problema" requereix atendre simultàniament a múltiples aspectes / nivells dels sistemes educatius i als contextos en què resideixen. Com a tal, les anàlisis comparatives que utilitzen enfocaments de sistemes tenen el potencial d’aconseguir coneixements específics del context sobre com fomentar el PEI. Tanmateix, aquestes anàlisis han estat escasses i les investigacions que existeixen generalment s'han limitat en relació amb els mètodes i la teoria. Tenint en compte això, el present estudi executa i descriu / reflexiona sobre un nou enfocament per analitzar i comparar EIP en sistemes. En aquest estudi, es descriuen i s’analitzen comparativament els patrons d’ús d’evidències dels educadors, utilitzant una mostra de quatre regions en entorns nacionals amb ingressos elevats: Catalunya (Espanya), Anglaterra (Regne Unit), Massachusetts (EUA) i Rheinland-Pfalz (Alemanya) . Aquest estudi utilitza un marc analític dual (una matriu de cohesió / regulació i teoria institucional) per proporcionar una lent metodològica a través de la qual es pot comprendre l'EIP dins i a través d'aquests quatre sistemes. En conjunt, aquest enfocament no només proporciona una manera de tenir en compte les diferències de nivell macro entre contextos, sinó que també permet una comparació de factors de nivell meso i micro nivell (mitjançant la teoria institucional) que podrien ser comuns i diferents entre sistemes. Les conclusions d’aquest estudi revelen una diversitat substancial en l’extensió i la naturalesa de l’ús de les evidències entre sistemes, que al seu torn es modelen d’acord amb trets culturals, sistèmics i institucionals distintius. Tenint en compte aquestes conclusions, la discussió d’aquest estudi avança algunes idees i reflexions provisionals sobre el PIE real i potencial a l’educació. Per exemple, la variabilitat relativa als tipus / àmbits de les pressions de rendició de comptes, i com això va afectar l’ús de dades i evidències dels educadors, va permetre un debat que tingués rellevància per als responsables polítics. També compartim estadístiques relacionades amb els processos, és a dir, que descriuen els avenços i els reptes que hem experimentat en emprendre aquest nou enfocament. Aquests punts són rellevants per als col·legues que vulguin emular i millorar els esforços descrits aquí, que argumentem que són aplicables tant dins com fora del sector educatiu. En relació amb l’educació, aquests enfocaments es poden aplicar i millorar amb l’objectiu de desenvolupar paquets específics del context (enfront de talla única) per fomentar l’EIP i, en última instància, aconseguir una alta qualitat i millorar progressivament les escoles / sistemes.