Aquest text aborda les possibles relacions entre les idees de Freire i les pràctiques constitucionals de la gestió democràtica com a principi de l’educació pública. Es tracta d’un moviment rellevant que trenca amb la tradició de l’administració escolar basada en teories clàssiques com el taylorisme, el fordisme i el fayolisme, per esdevenir una mediació dialògica inspirada en els principis de Freire.
Les reflexions sobre aquesta tendència rellevant permeten destacar característiques de l’escola com a organització que es transforma i que, per tant, pot ser vista com una “aprenent”. En aquestes anàlisis, l’enfocament teòric-pràctic entre la gestió democràtica i el pensament freirià va emprar categories com els tipus ideals weberians. Així, la dialògicitat, l’emancipació i la participació van representar construccions d’anàlisi que identificaven l’apropament entre la teoria de Freire, elaborada a mitjan segle XX, i els principis de l’educació pública, establerts per la Constitució Federal de 1988 en el procés de redemocratització del país.