L’article analitza els aprenentatges desenvolupats a través de la pràctica reflexiva en el context de l’assignatura de Taller de Projectes en la formació universitària d’Arquitectura, concebuda com un pràcticum reflexiu. A partir d’un estudi de cas qualitatiu i d’una anàlisi inductiva de dades, s’exploren les percepcions dels estudiants sobre els canvis en les seves formes de pensar, actuar i aprendre durant el seu procés de preparació per a l’exercici professional.
Els resultats revelen aprenentatges interrelacionats en les esferes cognitiva, afectivomotivacional i autorreguladora, així com en l’àmbit social. En el pla cognitiu, s’observen millores en els processos de pensament d’ordre superior i en estratègies de resolució de problemes més analítiques i globalitzades. En l’àmbit afectivomotivacional, els estudiants desenvolupen una major autorregulació, hàbits i actituds envers l’aprenentatge i una disposició positiva i persistent cap a la tasca.
Així mateix, en el pla social, es reforça l’obertura al diàleg, la cooperació i la construcció conjunta de coneixement. La multidimensionalitat d’aquests resultats permet comprendre la pràctica reflexiva com un procés formatiu integral en contextos d’educació superior, que articula dimensions personals, intersubjectives i professionals.