Aquest estudi analitza la intenció emprenedora en estudiants de Ciències de l’Educació, entesa com una competència transversal en l’Educació Superior per afrontar reptes socials, pedagògics i organitzatius. L’emprenedoria es concep més enllà de la creació d’empreses i incorpora la innovació pedagògica i l’impacte social. Es va dur a terme un estudi exploratori mitjançant un qüestionari adreçat a estudiants de graus en Educació Infantil, Educació Primària, Pedagogia i Educació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’instrument va incloure mesures d’intenció emprenedora, intraemprenedora i social, juntament amb competències clau relacionades amb el reconeixement i l’avaluació d’oportunitats, la gestió del risc, la visió de futur, la creativitat, la creació de valor i la resiliència.
Els resultats indiquen que les intencions intraemprenedora i social se situen per sobre de l’emprenedora clàssica. Les competències mostren una percepció globalment favorable, amb una millor valoració de la gestió del risc, la visió de futur i la creació de valor. Així mateix, s’observen patrons associats a l’edat i al curs acadèmic que apunten a una progressió en la disposició i en l’autopercepció competencial.
Es conclou que l’emprenedoria és interpretada com una eina per a la innovació pedagògica i la transformació social, i es recomana la seva integració curricular mitjançant metodologies actives, l’avaluació per evidències i l’alineació amb marcs europeus com EntreComp, per afavorir la transferència a l’exercici professional i la sostenibilitat de projectes amb valor educatiu i social.