En el context actual, els reptes més significatius que les institucions educatives han d’assumir en relació amb els seus processos organitzatius estan vinculats, entre d’altres, a una obertura interna i externa més gran que possibiliti l’establiment de xarxes de col·laboració, a modificacions estructurals que dotin les organitzacions de la flexibilitat necessària per promoure innovacions i als canvis culturals que, en coherència amb la necessària obertura organitzativa i flexibilitat estructural, promoguin una col·laboració interna i externa més gran en les institucions educatives.
En aquest marc, la Gestió del Coneixement, com una estratègia vinculada a la innovació i el desenvolupament organitzatiu, emergeix com un important camp de pràctica i recerca en l’àmbit organitzatiu. El desenvolupament de processos de creació i gestió del coneixement a les organitzacions educatives pot suposar un salt qualitatiu, encara per comprovar, tant en la forma d’entendre aquest tipus d’organitzacions, com en la qualitat dels seus processos i resultats. No obstant això, són poques les experiències i propostes que es desenvolupen sobre aquest tipus d’estratègies des d’una perspectiva educativa i, concretament, des de l’organització i la gestió escolar.
L’objectiu de la present obra és, per tant: (1) cobrir el buit literari existent sobre la gestió del coneixement i el desenvolupament organitzatiu ai des de l’àmbit de les organitzacions educatives, i (2) integrar en una mateixa obra algunes de les principals disciplines vinculades a la gestió del coneixement (i.e., desenvolupament organitzatiu, aprenentatge organitzatiu, desenvolupament professional, cultura organitzativa i capital intel·lectual).