Evidence-Informed Educational Practice in Catalan Education: From Public Agenda to Teachers’ Practice

Aquest article analitza la llarga tradició de moviments d’innovació escolar que té Catalunya. Aquests han augmentat en els últims anys a mesura que l’administració pública i les entitats privades han iniciat reformes escolars substancials orientades a l’ús de proves en la pràctica docent. Com que el sistema educatiu català és altament autònom, no totes les escoles han adoptat el moviment de pràctica basada en l’evidència (EIP), i això ha creat diferències entre les escoles que opten per implementar un canvi o innovació basada en proves científicament demostrades i les que no ho fan. En el present treball s’intentarà comprendre l’estat actual de la inclusió de la pràctica empírica a Catalunya i valorar les percepcions dels professors sobre la seva adopció com a part de la seva pràctica quotidiana. Per abordar aquestes qüestions, comencem explorant el marc legal i estructural que fonamenta la implementació de la pràctica fonamentada en l’evidència en el sistema català, i a través d’entrevistes realitzades en una mostra de líders i professors de primària, ens acostem al nivell organitzatiu i individual per explorar les oportunitats d’implementar un autèntic enfocament de pràctica fonamentada en l’evidència en el sistema educatiu català.