La posada en marxa de la reforma ha revitalitzat la reflexió sobre l’aspecte pedagògic i curricular. Com passa sempre, les innovacions comporten nous plantejaments, estructuren noves relacions i plantegen noves formes d’acció.
L’aparició del Projecte Curricular de Centre (PCC) ha estat en aquest sentit un referent que està obligant els centres a replantejar-se les formes d’acció i els fonaments d’acció pedagògica.
D’una banda, el Projecte Curricular de Centre apareix com una opció que cal assumir per a tot el sistema educatiu, per als centres i per als professors. La determinació del nivell d’autonomia que han de tenir les institucions, la delimitació de funcions que ha de complir el centre educatiu i la clarificació del paper que ha d’executar el professor amb concrecions molt necessàries per a la construcció curricular.
Aquest text ofereix un conjunt de propostes que serveixen per orientar el treball dels centres i l’actuació dels seus responsables o dels assessors que donen suport a les seves decisions. Són un conjunt de reflexions i estratègies ordenades gràficament i narrativament segons el procés que qualsevol centre ha de desenvolupar en la realització del PCC. En definitiva, una ordenació seqüenciada del conjunt d’actuacions que es poden fer.
No és objectiu d’aquesta obra la definició de les situacions acceptables: només proposa elements perquè cada centre delimiti les decisions més adequades.