La posada en funcionament de la Reforma ha revitalitzat el debat i la reflexió sobre els aspectes pedagògics i curriculars relacionats amb els requeriments educatius actuals. Com sempre passa, les innovacions porten a nous plantejaments, estructuren noves relacions i plantegen noves formes d’acció. L’aparició del Projecte Curricular de Centre (PCC) ha estat en aquest sentit un referent que indueix els centres a replantejar les formes d’acció i els fonaments sobre els quals es basa l’acció pedagògica.
D’una banda, el Projecte Curricular de Centre apareix com una opció que s’assumirà a nivell del sistema educatiu, dels centres i dels professors. La determinació del nivell dautonomia que han de tenir les institucions, la delimitació de funcions que han de complir els centres educatius i la clarificació del paper que ha dexecutar el professorat són concrecions molt necessàries per a la construcció curricular.
D’altra banda, el Projecte Curricular suposa un compromís institucional mitjançant el qual s’expliciten els acords que els diferents professionals de l’educació assumeixen de manera consensuada i coordinada. S’actua així democràticament en fer públic el conjunt d’intencions que emergeixen de l’activitat dels centres, alhora que es facilita el procés de participació dels responsables i els executors de l’activitat educativa.
Però també, el Projecte Curricular de Centre sorgeix com a construcció que hem de planificar, desenvolupar i avaluar en el context de la recerca d’una millora de la qualitat educativa. L’explicitació que es fa al PCC de les propostes de cada centre creiem que possibilita actuacions individuals i col·lectives més econòmiques i racionals. A més d’orientar les actuacions i l’aclariment ideològic i organitzatiu dels centres contribueix a facilitar accions coordinades, coherents i no contradictòries i serveix al procés de legitimització que ha d’acompanyar les organitzacions que es mouen en contextos democràtics.
Concretar el Projecte Curricular de Centre en documents es pot interpretar, més enllà de l‟explicitació d‟intencions que es fa, com un intent d‟acotar la pràctica mitjançant el procés de planificació. Sense negar l’interès que pugui tenir aquesta dimensió, elaborar el PCC també pot ser una oportunitat perquè el professorat revisi els seus plantejaments, afronti els problemes, innovi, etc. En aquest sentit, impulsar la realització de projectes curriculars no és només un acte administratiu i burocràtic o la conseqüència i la necessitat d’un model d’escola; és l’oportunitat d’impulsar el treball en equip del professorat o, en definitiva, una manera de possibilitar una acció professionalitzadora.
Això no obstant, l’intent de professorat de passar d’una mentalitat individualista a una altra de més cooperativa només serà possible si en la configuració del projecte curricular es respecta una determinada manera de fer democràtica, oberta, pluralista i integradora.
Situats en aquesta darrera perspectiva, aquest text ofereix un conjunt de propostes que serveixen per orientar el treball dels centres, siguin de titularitat pública o privada, de primària o de secundària, i l’actuació dels responsables o dels assessors que recolzen els seus decisions. Són un conjunt de reflexions i destratègies ordenades gràficament i narrativament dacord amb el procés que qualsevol centre pot dur a terme en la realització del PCC. En definitiva, una ordenació seqüenciada del conjunt d’actuacions que es poden fer.
No pretenem establir models ni definir les situacions acceptables; només proposar elements perquè cada centre delimiti les decisions més adequades al context intern i extern. Sota aquesta perspectiva, s’ha primat el llenguatge clar i senzill, entenent que allò que necessiten els directius dels centres són esquemes i propostes que en facilitin l’aproximació al tema. Posteriorment poden adquirir diferents nivells de profunditat a partir de la bibliografia final que el propi text facilita.
D’altra banda, l’abundància de gràfics es justifica amb la idea de proporcionar un suport que pugui servir al procés formatiu que els assessors, els caps d’estudi i altres responsables haurien de promoure com a base del canvi que es proposa.
En definitiva, un suport informatiu i gràfic que sens dubte permetrà millorar la qualitat del procés formatiu i el desenvolupament professional dels docents.