El benestar en l’educació ha adquirit rellevància en els darrers anys, especialment pel seu impacte en la qualitat dels sistemes educatius. En el context de l’educació superior, el benestar del professorat ha rebut menys atenció en comparació amb el benestar docent dels nivells educatius previs. Aquest estudi té com a propòsit identificar els aspectes del benestar del professorat universitari més tractats en la literatura científica, així com els factors que el promouen o l’inhibeixen.
Es presenta una revisió sistemàtica basada en la guia PRISMA, a les bases de dades Scopus, WoS, SciELO i Dialnet. S’hi van incloure articles publicats entre 2015 i 2025, en anglès, espanyol i portuguès. Després d’aplicar criteris d’inclusió i exclusió, es van analitzar 23 articles. En general, els estudis se centren en el professorat sense especificar-ne la funció, a excepció d’alguns que aborden la funció docent i investigadora, sense considerar la de gestió o d’extensió.
Els resultats mostren que la funció docent, el benestar mental i les condicions laborals són les àrees més explorades. Entre els factors promotors destaquen la satisfacció, el compromís laboral i el benestar psicològic; entre els inhibidors, l’estrès, l’esgotament, la sobrecàrrega i les dificultats socials. Es ressalta la necessitat d’aprofundir en el benestar del professorat universitari des d’una perspectiva específica i integral, considerant la complexitat del seu perfil. Els resultats orienten futures investigacions i aporten llum al desenvolupament de polítiques institucionals que promoguin entorns laborals saludables en l’educació superior.